Tarragona Històries de Casa Boada

Un còctel en una centraleta de telèfon

Diari de Tarragona

Whatsapp
L’Antonio Tovar, abocant licor dins de la centraleta telefònica a la seu del passatge de Taquígraf Martí. FOTO: Arxiu Teresa Tovar

L’Antonio Tovar, abocant licor dins de la centraleta telefònica a la seu del passatge de Taquígraf Martí. FOTO: Arxiu Teresa Tovar

Quan l’any 1975 la companyia Telefònica celebrava els cinquanta anys de la seva arribada a Tarragona, l’Associació Cultural de Telefònica, que estava en un petit passatge del car -rer del Taquígraf Martí, va celebrar una sèrie d’actes de tipus cultural i festiu. Jo coneixia gent de la Telefònica, ja que tenien unes oficines i un garatge on avui hi ha l’agència de viatges Mestres i la botiga de bosses Molina de l’avinguda Rovira i Virgili. De fet, els coneixia a gairebé a tots. Recordo el senyor Antonio Tovar Tutusaus, que va ser qui em va proposar la idea de fer alguna cosa especial per a les festes dels cinquanta anys. Com que ja havia fet còctels a formigoneres, rentadores, banyeres, olles i molts més originals artilugis per al món de la cocteleria, li vaig proposar al senyor Tovar fer-ho dins d’una vella centraleta telefònica.

La idea li va agradar i ens vam arremangar. Vam aconseguir que en marcar el número d’informació a la centraleta sortís un got de còctel. Recordo que el senyor Tovar em va convidar a veure les instal·lacions d’una central telefònica de l’època perquè em servís d’inspiració. Tovar era gran aficionat a la història del Monestir de Poblet i entusiasta dels llibres antics, que restaurava. Amb la seva dona van obrir un taller d’enquadernació de llibres a l’avinguda de Catalunya. Era una època en què es començaven a posar de moda els fascicles col·leccionables.

També recordo el senyor Albert Líbano Barberà, que va ser un dels mags que va convertir la centraleta en una coctelera. Líbano va arribar a ser un dels comandaments de la Creu Roja, també era sindicalista de la UGT i un gran dibuixant. Va dissenyar l’escut de la societat dels Cavallers de la Bona taula, que aplegava un grup de persones que un cop al mes anàvem a sopar amb l’excusa de descobrir bona gastronomia. Al senyor Líbano també li agradava molt la muntanya i la vida rural. Recordo també el senyor Manel Fuster Pitach i les bones estones amb les seves entretingudes xerrades. El senyor Fuster havia estat barman al Bar Colón d’Alcalà de Xivert i va arribar a ser el cap provincial de la part tècnica de Telefònica. Va ser conseller durant 12 anys en època dels alcaldes Recasens i Nadal.

El senyor Manuel Punzón Calderón era administrau i poeta. Per a l’ocasió em va dedicar uns versos que no he pogut trobar, tenia una excel·lent cal·ligrafia. En l’ànima recordo que els va escriure amb afecte i gratitud. Recordo també al senyor Pedro Pradillo Palacio –cap de les telefonistes–, que em va regalar un quadre amb el meu escut heràldic repujat en metall; als seus fills els he anat veient. L’acte de presentació va ser original. Hi van assistir el delegat de Telefònica a Tarragona, el senyor Solé Adelantado, el director regional i el subdirector, donant relleu a la festa. El Diario Español del 18 de gener de 1975 es fa fer ressò de l’acte. El còctel estava composat per un 65% de cava, un 10% de vermut de Tarragona, un 5% de ginebra, un 10% de brandy i un 5% de licor de taronja Bols. Servit fred i amb una rodanxa de taronja. Amb el cor-responent pica–pica elaborat per treballadors de la Telefònica, que eren com una gran família.

En aquella època no tothom podia tenir telèfon, i el que en tenia era immòbil, és a dir: amb cable. I el telèfon era això, un telèfon; i no feia res més. Pels carrers hi havien cabines i alguns cops s’hi formaven cues per trucar. Hi tiraves monedes i escoltaves com la màquina se les empassava. Això va ser un gran avenç. Recordo quan Salvador Dalí va venir a Tar- ragona va fer menció de les cabines telefòniques dient: «si Trajà i els emperadors romans vinguessin a Tarragona, el que els impressionariiiiaaaa mooolt, molt, molt serien les cabines telefòniques». També va parlar de carxofes i va dir que els que estaven més ben asseguts a en lloc preferent «és que han entrat de gorra». Va ser un discurs que crec que ningú va entendre però que va ser molt aplaudit. Crec que si ara Salvador Dalí veiés els telèfons mòbils se sorprendria, ja que abans per trucar et calia demanar una conferència a les telefonistes, els pobles tenien una centraleta i anaven a avisar els veïns de que tenien trucada. Moltes vegades les conferències i els telegrames eren per a donar males notícies. Molts joves mai han posat un telegrama i ja no ho podran fer, doncs forma part de la història, igual que aquelles guies amb els números de tots els abonats amb que se’ns obsequiava un cop l’any.

Ja es una altra història, però un parell d’anys abans ja havia fet un còctel amb la Telefònica. Va ser l’any 1973 a Lleó, dins de la Fiesta del Cangrejo i dels actes culturals de l’Agrupación Telefónica de León. Eren uns actes amb molt d’impacte i gran participació ciutadana. El senyor Antonio Orta Ramón era el delegat de la Telefònica a Lleó. Ens havíem conegut durant una estada que va fer a Tarragona i va voler que li realitzés una recepta per a un còctel. El vaig anomenar «León». El còctel va funcionar molt bé i el diari Proa se’n va fer ressò tres dies: el 6, 8 i 11 de setembre. El senyor Antonio va arribar a ser un dels subdirectors generals de Telefònica, i mentre va viure vam mantenir l’amistat, ja que visitava sovint Tarragona.

Temas

Comentarios

Lea También