Un espai que viu de records i de vivències màgiques

Quan et demanen que parlis d’un lloc especial la veritat és que el cap et comença a donar voltes i se te n’acudeixen molts. Tot i que el nostre territori està ple de racons especials i realment bonics, això no et soluciona la pregunta. N’has d’escollir un. I, aleshores, tanques els ulls i t’adones de quin és aquest lloc tan especial. Un on has passat molts i molt diversos moments de la teva vida, envoltada de persones úniques i ple de vivències màgiques. Per mi aquest lloc és la plaça de les Cols i cada cop que hi passo, que és sovint, somric.

A Tarragona tenim racons pictòricament insuperables, paisatges que combinen naturalesa i història com en pocs llocs del món, però m’adono que, a l’hora de triar el meu racó, la decisió va molt més enllà de l’escenari. La meva decisió té a veure amb persones, acció, festa, cultura i sentiments. Això sí, tot resguardat per unes escales icòniques i una Catedral imponent que no li treu la mirada de sobre. Un dels primers records que em porta aquesta la plaça de les Cols és quan, cada 19 d’agost, els meus avis, Angelina i Ignasi; i els meus pares, Josepa i Joan, em portaven a veure la diada castellera. He de dir que tot el que sé de castells comença amb el meu avi, que, molt pacientment, m’anava explicant com es desenvolupaven, per què les gralles començaven a tocar en un moment o en un altre, i com m’explicava que hi havia una base que anava sobre el folre, a la que ell anomenava ajuts, i com em deia que això seria molt difícil de veure. Ai, Ignasi! Si sabessis tot el que estem veient actualment. El temps va passant i ara veig la plaça des d’una vessant professional. Tinc la sort d’haver fet de la meva passió, carrera, i treballar en un món on la plaça de les Cols és escenari principal. He estat moltes hores acompanyant el Seguici, tant de Sant Magí com de Santa Tecla, les Mostres de Folklore Viu, els castells... fins i tot, he arribat a participar en l’Entrada de músics amb el meu grup de grallers. Sí, vaig ser d’un grup de grallers. Però dins d’aquest àmbit hi ha un moment molt especial. Cada 22 de setembre, quan el Seguici ja havia sortit de la plaça de la Font, el Jaume Guasch i jo anàvem al balcó de Casa Prats per veure com es desenvolupava. El Jaume és la persona que més m’ha ensenyat sobre el Seguici popular de Tarragona. Era un moment màgic perquè era el nostre moment i, tot i que sovint discutíem, trobo molt a faltar aquelles converses.

Una passió hereditària

Segueix passant el temps i aquest espai polièdric em porta records que protagonitzen els meus fills, el Jan i l’Emma: la primera Cursa del Seguici on van participar o la primera entrada a plaça per a la diada de Sant Magí o de la Mercè. Espero que amb el temps gaudeixin de la plaça de les Cols tant com ho faig jo! Enguany serà un any molt diferent, de ben segur no podré gaudir de la plaça de les Cols com ho he fet altres vegades, però sempre em queda anar-hi, tancar els ulls i recordar tots aquests moments. El meu lloc especial és també de l’Ignasi, del Jaume, del Jan i l’Emma. I totes les persones amb les qui, allà, hem compartit un bocinet de la festa.