Un estiu a la plaça major

Sarral. La poderosa casa Queralt. Aquest historiador de l’art, nascut a Sarral, té una predilecció especial per la plaça principal de Santa Coloma de Queralt, d’origen medieval

Damià Amorós i Albareda (President Fundació Quer Alt)

Whatsapp
Damià Amorós a la plaça Major de Santa Coloma de Queralt, envoltat de porxos. FOTO: Marc Vergés

Damià Amorós a la plaça Major de Santa Coloma de Queralt, envoltat de porxos. FOTO: Marc Vergés

Un dels pocs privilegis que tenim els habitants de l’interior del Camp de Tarragona respecte a la gent de la costa, especialment quan més apreta la calor, és l’arribada de la marinada. La forma més natural i ecològica de refrescar-nos.

Un dels millors llocs per refrescar-nos amb la marinada és una plaça. Aquest no és pas el motiu, el de refrescar-me amb la marinada a l’estiu, però curiosament al llarg de la meva vida, ara que hi penso, gairebé sempre he viscut en una plaça: la casa pairal i casa els pares és a la plaça de l’església de Sarral, quan vaig marxar a estudiar, a Barcelona, vivia a la plaça Tetuan... Ara, tornat a Sarral vivim en un carrer que sembla una plaça.

Com que a Sarral no hi ha plaça Major, en vaig buscar una altra que fos la meva plaça Major. No va costar gaire feina. Al poble de la mare, que sempre he sentit com meu, Santa Coloma de Queralt, hi ha la millor plaça Major del món, almenys per a mi.

Els seus orígens, com gairebé tot a Santa Coloma, estan vinculats a la poderosa casa Queralt i el desenvolupament econòmic, urbanístic i demogràfic de la zona a l’Edat Mitjana. Precisament de la necessitat d’espai pel castell, l’hort i pati dels Queralt, la plaça de les Eres –abans de ser plaça Major- mostra una forma irregular en la seva part més baixa.

Aquest desenvolupament medieval de Santa Coloma de Queralt, òbviament gràcies al poder, encara té elements de connexió amb el present. Potser el més important, i vinculat a la plaça, és el mercat setmanal dels dilluns. Atorgat en privilegi reial el 1222 pel rei Jaume I.

Gràcies, en part, a una bona economia, els senyors de la vila van crear l’hospital de Santa Magdalena. La seva capella, una senzilla construcció del segle XIV, presidia l’accés a la plaça pel portal del Sanou fins al 1922. Moment que va ser comprada i traslladada al pati del castell –una mostra més d’aquesta estranya relació entre plaça i pati, hort i castell-.

Tot i ser un conjunt d’origen medieval, com ja hem demostrat, les seves construccions actuals no van més enllà dels segles XVII o XVIII. Un dels millors exemples d’arquitectura de la plaça Major de Santa Coloma de Queralt és l’ajuntament de la vila. Extremadament senzilla i austera, com la gent de la Baixa Segarra, però amb una presència senyorial. Només l’escut, datat 1768, i els balcons, també datats al segle XVIII, destaquen sobre els carreus de la façana.

Actualment, a més de l’ajuntament i la pertinent sucursal bancària que hi ha a totes les places majors del país, hi trobem bars, negocis d’alimentació, roba i complements, joieria, farmàcia... Poc a poc sembla que una nova onada de gent torna a la vida la plaça i els seus voltants, situats dins de muralles.

Però no tot és història; la vida de Santa Coloma de Queralt passa a peu de plaça: Reis, Carnaval, Sant Antoni, Sant Joan, la Festa Major... qualsevol activitat social, cultural, lúdica, festiva de Santa Coloma passa a la plaça Major.

Sortosament, gràcies a la família i als amics, que són sinònim de plaça, també l’he pogut gaudir des de les alçades. Sobre un balcó o un terrat tot canvia i la plaça Major de Santa Coloma: millora.

He tingut la sort de ser doblament de plaça: la de l’església de Sarral i la major de Santa Coloma de Queralt.

Temas

Comentarios

Lea También