Un estudi conclou que la gestió del verd urbà millora la població d’ocells

El treball relaciona l’índex de biodiversitat de vegetació amb la major presència d’espècies protegides. Els autors sostenen que escullen el centre històric per fer els nius en detriment dels barris per l’existència d’arbres vells

Redacció/A.T

Whatsapp
Imatge d’una cadernera en un arbre a Valls. FOTO: Cedida

Imatge d’una cadernera en un arbre a Valls. FOTO: Cedida

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Així ho afirma un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els investigadors, encapçalats per Jaume Marlès, indiquen que per tractar la biodiversitat urbana cal desdibuixar les fronteres entre l’espai natural i la ciutat mitjançant una distribució estratègica del verd urbà. Per fer-ho possible, asseguren, cal «naturalitzar» les ciutats incorporant més vegetació i espais verds amb criteris ecològics que afavoreixin una major presència de flora i fauna.

Els resultats, publicats a la revista Urban Forestry & Urban Greening, posen de manifest que els índex de biodiversitat de vegetació estan relacionats amb la major presència d’ocells, principalment de la família dels fringíl·lids (cadernera, gafarró i verdum) i sílvids (tallarol), espècies procedents de zones agroforestals mediterrànies. 
En concret, escullen el centre històric per fer els nius, en detriment d’altres barris degut a una menor presència de depredadors, i per un índex de biodiversitat més elevat i una major presència d’arbres vells i capçades més denses. 

A més, indiquen que la presència d’arbres de mida mitjana en els carrers com la mèlia i l’altea, i la seva poda intensiva, afavoreix la nidificació d’ocells com la cadernera, el gafarró i el verdum.

La presència d’arbres  de mida mitjana afavoreixen la nidificació d’ocells 

Segons Marlès, els ocells seleccionen aquells arbres que produeixen fruits comestibles per la fauna i no mostren preferència per aquells que habitualment són atacats per invertebrats en forma de plaga «el que indica que aquests ocells s’alimenten fora de la zona de nidificació, ja que aquestes espècies d’ocells són insectívores en època de cria». «Aquest estudi pot ajudar a conèixer noves aus, millorar el verd urbà públic i augmentar la biodiversitat», afirma Jaume Marlès i afegeix que «és un estudi pioner i es pot aplicar en altres ciutats mediterrànies. La continuïtat de l’estudi seria estudiar els diferents materials dels nius que estan formats per diferents capes».

300 nius identificats

Tot i que l’estudi no està enfocat sobre l’èxit reproductor dels 300 nius identificats a  la ciutat de Valls, els resultats són una eina útil per la contribució del coneixement de la biodiversitat de les aus urbanes. 

A més, els resultats podrien millorar la gestió de les zones verdes urbanes públiques per promoure la implantació de passeriformes.

A l’estudi s’han analitzat les possibles associacions entre els nius i determinats factors com el tipus de vegetació (arbre, arbust, liana o herbàcia), el tipus de poda, la producció de fruits i llavors i la presència de plagues d’insectes.

Temas

Comentarios

Lea También