Un museu dins la botiga

Els baixos del número 49 de la Rambla Vella tenen la marca Moncunill des de fa 78 anys. Corria l’any 1939 quan Joan Moncunill Serra va decidir fundar aquesta petita botiga a l’aleshores Rambla San Carlos. Així ho demostra una acta de l’Ajuntament datada el 22 de juliol d’aquell any. «Me la va portar un bon amic. L’havia trobat remenant per arxius antics», desvetlla el Francesc. Ell és el fill del Joan i va començar a involucrar-se en el negoci familiar amb tan sols 13 anys, quan «per davant de la tenda encara hi passaven carros portats per mules».

Electricistes Moncunill és una d’aquelles botigues que abraça el client amb el caliu que desprèn. Les bombetes col·locades als estants, amb tants anys d’història com la tenda, emeten una llum de tons ataronjats. L’interior evoca calor i serenitat. «Això a la clientela li agrada. Hi ha molta gent que ho busca», assegura Moncunill. Ell és el culpable que l’interior del local s’hagi transformat en un autèntic museu. Al llarg de tota la seva trajectòria professional ha anat recollint peces que ara s’han convertit en una atracció pels col·leccionistes. Comptadors de la llum dels seixanta, bombetes dels cinquanta i estris de soldadura que «tenen una cassola per posar-hi benzina».

El Francesc, o ‘Kiku’, que és com molta gent el crida, va començar molt aviat a donar un cop de mà al seu pare. «Jo anava a la Salle i els dijous a la tarda teníem festa. La meva mare sempre em demanava que vingués a ajudar», relata. Tot i que «no sabia si feia més nosa que servei», va aprendre l’ofici durant l’adolescència. Assegura que «no tenia al cap estudiar, perquè estava per altres coses», però que en canvi, «ajudar el meu pare sempre em va atraure».

Aprendre l’ofici és una d’aquelles coses que amb el pas del temps s’ha perdut i que segons Francesc «no hauria d’haver passat». Tal com narra, «jo em vaig passar molts anys portant-li les eines a l’oficial». Això també li va succeir al Francesc Reales, el ‘Sisquet’, un operari «que ens ha acompanyat tota la vida» i que era requerit per la clientela «per la seva bona manera de fer».

La noblesa per bandera

Avui dia, el ‘Kiku’ encara manté clients que van començar a tractar amb el seu pare. Fidelitzar la clientela és una de les claus del negoci, i tal com asseguren les filles del Francesc, la Mona i la Sandra, «això es deu al fet que sempre els hem tractat bé, hem fet bé la feina i hem estat nobles».

Ja fa alguns anys que les dues germanes ajuden el seu pare a portar l’empresa. Tant la Mona com la Sandra han viscut el negoci de ben a prop des de petites. «Ens agradava venir aquí i jugar amb els documents, la màquina registradora, la màquina d’escriure», expressen ambdues. Aquesta experiència l’està vivint actualment l’Alex, néta del Francesc, que fa i desfà sota la tendra mirada del seu avi.

Tot i que les dues filles no volen mirar al futur perquè «ens agrada viure dia a dia», admeten que serà complicat mantenir el negoci. «Les grans superfícies ens han fet molt de mal. No podem competir amb els seus preus, però sí que podem fer-ho amb el seu tracte», expressa el Francesc.

Electricistes Moncunill és la viva imatge d’un d’aquells negocis de tota la vida que es troben a la ciutat de Tarragona. I si avui dia segueixen on són és per la seva professionalitat i pel tracte que ofereixen. Però sense la clientela que els ha acompanyat 78 anys no haurien sobreviscut, per això «els agraïm tota la confiança que han posat en nosaltres».