Un nou horitzó

El govern català que sorgeixi de les noves majories parlamentàries ha de tenir ben present que haurà de donar resposta a les emergències múltiples que està patint Catalunya: l’emergència sanitària, l’econòmica, la social, la mediambiental i la democràtica. 

El nou govern sorgit de les urnes haurà de reforçar el sistema públic de salut per superar definitivament la pandèmia de la Covid-19, alhora que impulsar polítiques públiques per revertir les conseqüències econòmiques i socials de la crisi sanitària. En aquest sentit, cal donar resposta a l’augment de la pobresa, del risc d’exclusió social, de les desigualtats, de l’atur i dels salaris baixos amb un pla de xoc social; així com donar suport a les PIMES i als i les treballadores autònomes. Sobre això, la superació de les seqüeles econòmiques i socials de la pandèmia no pot venir per tornar a reproduir i perpetuar un sistema que precaritza la vida, que genera desigualtats i que depreda el medi ambient; sinó que ha de passar per potenciar unes polítiques actives d’ocupació, una reindustrialització i l’impuls d’una economia verda i circular interconnectades amb la consecució de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Pel que fa a l’emergència democràtica en un règim monàrquic del 78 en plena descomposició, la via del diàleg no serà fàcil ni donarà resultats immediats. Una taula de diàleg que de consolidar-se avançarà en una direcció o una altra segons la nova majoria parlamentària i el nou govern que sorgeixi de les eleccions passsades. Així mateix, els resultats dels comicis catalans han recordat al govern espanyol que la majoria independentista no desapareixerà i que, per tant, cal abordar de forma decidida la resposta política. En aquest sentit, l’atzucac que viu Catalunya s’ha de superar tornant al 80% de la població que defensa el dret a decidir, articulant un bloc constituent perquè –a través d’un referèndum d’autodeterminació vinculant– els catalans i catalanes puguin decidir el seu futur com a subjecte polític. Un nou horitzó és necessari per a la reconstrucció de la majoria social sobiranista però, també, per a la reconstrucció econòmica i social de la Catalunya post Covid-19. Un horitzó que conjugui la qüestió nacional amb la qüestió social, juntament amb una política d’aliances fraternals amb la resta de pobles de l’Estat i d’Europa és la via per a la consecució de la República Catalana però, també, per avançar en la ruptura democràtica i constituent del règim monàrquic del 78.  

Aquesta hauria de ser la bandera del diàleg, la negociació i les urnes, però si el govern del PSOE –i d’Unides Podem– tornen a fracassar en la resolució política del conflicte, llavors la via de l’«Ho tornarem a fer», de la desobediència civil, de la mobilització social, s’obrirà pas per millorar les condicions de vida de la gent i per aconseguir l’objectiu republicà. 

Jesús Gellida: Politòleg, investigador social i escriptor.