Una alimentació equilibrada

La dieta mediterrània és un model d’alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l’olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l’equilibri nutricional i cultural. 

Nombrosos estudis de països diferents han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d’altres.

Fins i tot, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat va declarar, el novembre del 2010, la dieta mediterrània com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. La nutricionista i dietista Marta Conesa explica que «tot és basar-ho en aliments d’origen vegetal», i afegeix que «per exemple podem prescindir de la carn. De fet, jo recomanaria reduir el seu consum perquè és un aliment que gasta massa recursos». No obstant, s’ha de tenir en compte la vitamina B12 –una proteïna d’origen animal–.  

«Hem de tenir en compte l’activitat, tenir cura  del descans i hem de  vigilar l’estrès»

La dieta mediterrània també engloba un estil de vida. «S’ha de tenir en compte l’activitat, perquè som una població sedentària, però hem de vigilar l’estrès i tenir cura del descans».  «També hem de tenir en compte els productes locals ja que aporten molts nutrients i són beneficiosos per la nostra salut», afegeix. La modernització i els corresponents nous estils de vida de la societat han posat en perill la preeminència de la dieta mediterrània en adoptar altres opcions alimentàries, però els beneficis demostrats d’aquesta dieta la fan molt recomanable tant a casa com a l’hora de menjar fora.

Oli d’oliva
D’altra banda, cuinar les hortalisses del sofregit, com l’all, la ceba i el tomàquet, amb oli d’oliva verge extra afavoreix l’absorció i l’alliberament dels compostos bioactius dels seus ingredients tradicionals, segons un estudi realitzat per un grup d’investigadors de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de Barcelona, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM). El treball, publicat a la revista Molecules, permet aprofundir en els mecanismes pels quals la gastronomia podria tenir un paper rellevant en els efectes saludables de la dieta mediterrània.

Així, la recerca, liderada per la professora Rosa M. Lamuela, ha volgut avaluar l’efecte de l’oli d’oliva verge extra en els compostos bioactius del tomàquet, la ceba i l’all, ingredients tradicionalment utilitzats per als sofregits, una de les tècniques culinàries clau en la dieta mediterrània. 

Els investigadors conclouen que el sofregit conté 40 compostos fenòlics diferents i un alt contingut de carotenoides, i el seu consum s’associa a una millora dels paràmetres de risc cardiovascular i de sensibilitat a la insulina.