Una casa modernista abandonada en el cor de l’Argilaga

La Secuita. Ca Domingo ocupa uns 200 m2. Fou construït al segle XVIII i remodelat el XX. L’any passat va patir dos ensorraments: primer la teulada i després, la cornisa 

Marc Dalmau Viñals

Whatsapp
L’immoble,  el passat 19 d’agost, després de patir l’ensorrament de part de la cornisa de la façana. FOTO: Àngel Juanpere

L’immoble, el passat 19 d’agost, després de patir l’ensorrament de part de la cornisa de la façana. FOTO: Àngel Juanpere

Cap a finals d’agost el Diari de Tarragona va publicar la notícia que un edifici modernista havia caigut al poble de l’Argilaga. Aquesta construcció es troba al número 1 de la placeta Domingo i forma, junt a la casa Manyé, una illa de cases a la part més cèntrica del poble. Les dues edificacions es van remodelar en època modernista, cap a finals del segle XIX i inicis del segle XX. La revolució industrial va comportar l’aparició d’una burgesia dirigent que va utilitzar aquest corrent artístic com a mitjà per representar-se.

La casa es va enfonsar en dues fases, a l’abril i a l’agost de 2018. El seu enfonsament no va deixar indiferent al veïnat. El trespol del segon pis feia temps que ja s’havia ensorrat. Algunes rajoles hidràuliques s’amuntegaven en un racó per tal de pavimentar alguna part de la casa. Els desaigües de la coberta estaven obstruïts i les filtracions havien afectat bona part de la coberta. Una olivera de fins a dos metres havia crescut en un dels desguassos. 

La família Domingo va ser una important família de la població. De fet, una placeta porta el seu nom. La casa amb la torratxa també era de la seva propietat. Tant era la importància d’aquest llinatge que la gent del carrer deia que la torre de Domingo era més alta que la pròpia església. També tenien propietats a la partida coneguda com el Ravellà i al Mas Domingo.

Aspecte de la teulada des del campanar després del primer enderroc. FOTO: marc dalmau

Al Mas Domingo, també conegut com la Mina, hi havia un mas i unes grans basses. També eren propietaris d’aquesta casa situada a la plaça homònima.

La promotora en la construcció d’aquest edifici va ser Francesca Coll. El seu marit era Pere Domingo, qui va morir l’any 1910.

La seva muller devia fer remodelar aquesta antiga casa de pedra, calç i argila seguint l’estil de l’època. En el guardapols de la part superior de la façana hi va posar les seves inicials “VD”, vídua de Domingo. Si anem al cementiri hi trobem una capella dedicada a aquesta nissaga, decorada amb una gran creu monumental i una corona de flors. Francesca Coll, vídua de Domingo, va morir un any abans d’acabar la guerra civil, el 1938. Segurament la reforma modernista de la casa va tenir lloc després de la mort del seu marit i com a recordatori i acte d’amor cap al seu espòs. 

Després de la Guerra Civil es va reconvertir la casa en un edifici que seguís l’estil de l’època

La reforma va consistir en convertir una casa de poble en un edifici que seguís l’estil de l’època. Per tal de donar continuïtat a totes les cares de l’edificació es va construir una cornisa amb maons i rajoles catalanes. Aquesta cornisa resseguia ondulant les tres cares de la casa. A la façana principal arribava a la seva màxima deformació. S’acabava adaptant a la coberta a doble vessant a través d’un sofisticat joc de volutes i cargols. Les línies que provenen de les cares laterals descansen sobre mènsules, mentre que al centre s’hi aixecà un frontó igualment delirant. Al centre hi trobem una motllura en forma de M que emmarca un rellotge de sol. Aquest dona les hores sobre les mateixes inicials de la impulsora de l’obra.

Cares de l’edifici amb les seves decoracions originals. FOTO: marc dalmau

Constructor local
En desconeixem el seu mestre d’obres, però es diu que podia haver estat un constructor local. Algunes de les decoracions de les finestres tenen similituds amb les de Ca Manyé (també a l’Argilaga) o amb la Casa Vermella de Nulles. De fet, una altra dels elements artístics de la casa són les motllures que emmarquen les finestres i la porta del balcó. Hi distingim tres tipus de decoracions. En primer lloc, trobem un motlluratge sofisticat en les decoracions de finestres i porta en el segon pis de la façana principal. Segueixen el mateix estil que la cornisa. En segon lloc trobem la mateixa decoració en les finestres del segon pis de les cares laterals. Però en aquest cas la decoració era pintada i no presentava volum. Finalment trobem les finestres i les portes del primer pis. Estaven decorades amb un marc rectangular pintat. Tant la decoració de la cornisa com les finestres ens mostren un programa decoratiu global en totes les cares de l’edifici. A tall de curiositat, en el segon pis hi havia un total de dotze finestres i un balcó.

Durant la Guerra Civil es procedí a l’apropiació i confiscació de la casa per part de la CNT

A la placeta Domingo hi havia una gran porta feta amb carreus buixardats, fet que ens indica que no va ser construïda amb anterioritat al segle XVIII. A les cantonades de la façana, dos elements exempts i de diferents proporcions i formes, continuen la projecció dels murs de les cares laterals. Aquests suports servien de punt de partida d’una paret feta amb elements modernistes i ferro forjat. Delimitava un pati a cel obert davant la casa avui desaparegut. 

Com a escola i com a cafè
Es va utilitzar com a escola i com a cafè. En les encavallades que sostenien la coberta hi havia uns llistons que suportaven una tela que separava la classe per noies de la dels nois. Al  nord-est de l’edifici hi havia un cos annex amb habitacions, menjador, cuina i lavabo. Podia haver servit de residència per la mestra o el mestre de l’escola. També es diu que la construcció va servir de Cafè durant alguns anys. Cal mencionar el procés d’apropiació i confiscació de la casa per part de la CNT durant la guerra civil. Finalment es va fer servir com a magatzem. S’hi tancava el tractor, les eines del camp i la maquinaria agrícola. També es va utilitzar per sojornar a alguns jornalers i a veremadors temporers que arribaven a finals de l’estiu. No falten les persones que han volgut veure en aquesta casa alguns detalls fantasmagòrics. En els últims anys la casa es va abandonar i era el refugi d’una colònia de coloms que s’hi  ajocaven cap al vespre.

Una placeta amb el seu nom 
La família Domingo va ser molt important a la localitat i, de fet, una placeta del nucli porta el seu nom.

Si les parets parlessin ens explicarien moltes històries sobre aquesta casa. En el primer pis es pot llegir ‘Argilaga, 14 de Octubre 1934’ fent referència, segurament, als fets d’octubre en que Companys va proclamar l’Estat Català. També hi llegim ‘Viva la FAI’, frase que fa referència al moviment insurreccional revolucionari del 1936. Hi trobem unes pintades ‘JONS. La Contrarebolución Nacional. Arriba España!’ fent referència a la Falange. En un altre grafit es llegeix ‘Argilaga, 26-1-41, R.C.T’. El 26 de gener és la data en que les forces feixistes van entrar a Barcelona, el dia de la ‘liberación’ de Barcelona. Segurament que és un recordatori del segon aniversari de la fi de la guerra. En un altre pintada posa  ‘Viva el requete. Mueran los rojos-azules’. Aquest grafit fa referència a l’organització paramilitar del carlisme, ‘los rojos-azules’ deu fer referència als republicans i als feixistes. Totes  aquestes frases ens parlen d’un període convuls entre el 1934 i el 1941. Insurrecció, revolució i guerra.

Totes les històries tenen un final. Després de repassar tot el trajecte d’aquesta monumental casa, un final feliç passaria per la restauració de l’edifici. Es podria convertir en una biblioteca, un centre d’estudis o un museu. Una casa de cultura en la que tinguessin cabuda tots els habitants de la població. Un centre d’interpretació que servís per repassar el passat agrícola i el llegat històric de la vila. La casa modernista de Ca Domingo és un petit espai de memòria col·lectiva. Tots els que transitem per aquests carrers trobarem a faltar l’efecte hipnotitzador de les seves decoracions.

Comentarios

Lea También