El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Una família de Montbrió del Camp ha aconseguit un lloguer social i podrà seguir vivint al pis on tenia la hipoteca. «La tenia amb Bancaja abans que es fusionés amb Bankia. El meu exmarit se’n va anar, jo em vaig quedar sense feina i tinc dos fills. No ho podia mantenir. Era impossible», explica Sandra Casanova. Han estat cinc anys intensos de negociacions.
El seu objectiu era aconseguir que l’entitat els permetés seguir vivint a casa seva, però amb un lloguer social que poguessin assumir. Finalment, ho ha aconseguit.
«Primer em plantejaven un lloguer de 200 euros, i no els podia pagar, era massa elevat. Al final, després de molt de temps i moltes reunions, han cedit. Hem lluitat molt», apunta Casanova. Ara, ha signat un lloguer de 74,50 euros al mes per un període de tres anys. I no ha hagut de deixar el pis.
«Sé que hi ha altra gent que té molts problemes per aconseguir-ho, però en el meu cas estic contenta perquè les converses amb el banc han arribat a bon port. Tot i així, reconec que han estat cinc anys molt durs», insisteix la veïna de Montbrió.
La seva situació va començar a remuntar fa cosa d’un any i mig, quan va adherir-se a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Reus. «Si anem junts tot és diferent i més fàcil. Els membres de la PAH tenen coneixement d’aquests temes, saben negociar d’una altra manera i es nota que fa molts anys que tracten situacions com la meva», apunta Casanova.
Segons explica, el titular del pis era el seu exmarit i ella era avaladora. «Ara tindré un lloguer social i podré seguir endavant, com a mínim tinc tres anys de marge. Però continuaré treballant per intentar solucionar el tema. Tot i que m’ha quedat una gran tranquil·litat, seguiré lluitant», insisteix.
La data fixada perquè la família abandonés casa seva era aquest passat dilluns, 4 d’abril, a les deu del matí. Però finalment, han pogut quedar-se. Va firmar el dia 31 de març. «Són processos que se solen allargar en el temps, fins i tot molt més que el meu cas. Des que vaig adherir-me a la PAH, he estat un any i mig. No em puc queixar», reconeix.
