Una lliçó de periodisme, d’història i de memòria democràtica

El periodista i col·laborador del ‘Diari’, Antoni Batista, publica ‘Memòria de la resistència antifranquista’, un llibre amb 40 històries sobre la lluita contra la dictadura

Diari de Tarragona

Whatsapp
El periodista i col·laborador del 'Diari', Antoni Batista amb el llibre, que serà presentat el dimarts 26 d’octubre al vestíbul del Teatre Tarragona.

El periodista i col·laborador del 'Diari', Antoni Batista amb el llibre, que serà presentat el dimarts 26 d’octubre al vestíbul del Teatre Tarragona.

Memòria de la resistència antifranquista és quelcom més que un recull d’històries de la lluita contra la dictadura. És una lliçó de periodisme, d’història i de memòria democràtica de l’escriptor i col·laborador habitual del Diari des de fa quatre anys, Antoni Batista. 
Tot arrenca a partir d’una vivència pròpia, quan el novembre de 1970, amb divuit anys, el periodista va debutar com a víctima d’una pallissa «de certa envergadura» per part del cos de la Policia Armada, els «tristement cèlebres grisos», en una de les protestes pel Procés de Burgos, que segurament també va determinar el seu interès pel conflicte basc. Després va tenir un aparell de propaganda a casa i va transitar per diferents clandestinitats, amb renoms, àlies i noms de guerra. Però més allà de la seva vivència com a militant, Memòria de la resistència antifranquista, el setè llibre sobre la lluita contra la dictadura d’Antoni Batista, és fruit de la seva immersió durant un any llarg, el 1990, als arxius del Govern civil i de la Via Laietana. La mateixa prefectura que el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, definia recentment com «un símbol de servei públic des del qual diferents generacions de policies han contribuït i estan contribuint a enfortir la democràcia». 
El periodista i col·laborador del Diari comença el llibre explicant els terribles mètodes de tortura que es practicaven a Via Laietana. Al títol del primer capítol la defineix com «la casa dels horrors», qualificatiu que tot seguit queda justificat amb la descripció del «corro» (la rotllana de policies que rebia els detinguts i que se’ls anaven passant a cops de punyso puntades de peu), «la banyera», la galleda on submergien els caps dels retinguts fins que començaven a ofegar-se i on a més d’aigua, a vegades hi havia l’escarni afegit d’orinar-s’hi; i d’altres tècniques per fer «cantar» als infortunats com la «cigonya» o «el santcrist». 
El periodista afincat a Torredembarra va ser la primera persona que va accedir als arxius de la policia franquista de Via Laietana. Va poder anotar, fotocopiar i portar-se en dipòsit documents sensibles que avui són a Centre Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona. 
Memòria de la lluita antifranquista és un compendi d’aquells dotze mesos de recerca però també de la versió que li van donar sobre aquells expedients policials els seus protagonistes: Salvador Espriu, Manuel Vázquez Montalbán, Raimon, Lluís Llach, Antoni Gutiérrez Díaz (el Guti), Ramon Raventós o Jordi Pujol, entre d’altres. També de Miguel Núñez, personatge capital de la lluita antifranquista, que va ser detingut i encarcerat en nombroses ocasions i que, quan escrivia les seves memòries va intentar tenir accés a la seva fitxa i li van respondre que no constava. Curiosament l’home més fitxat no disposava de fitxa però no era l’únic i Batista ho va poder comprovar. 
Al llibre hi surten lluites contra la dictadura de tot l’espectre polític. Quaranta històries de compromís amb les llibertats i la democràcia, inclosa l’estada de Joan Batista Bellsolà, pare de l’autor, al camp de concentració de Miranda de Ebro, descoberta arrel d’un article que el periodista va escriure sent corresponsal polític al País Basc. 
Són quaranta episodis amb contingut humà, que comencen i acaben, que durant sis mesos es van publicar al diari Ara sota l’encapçalament del títol del llibre, Memòria de la resistència antifranquista, i que Pagès editors ha imprès a la seva col·leció Argent viu d’assaig.
Tots els capítols contenen episodis que l’autor ha investigat però amb la seva aportació creativa i una implicació personal per fer-los més vius i àgils que bascula entre el que ell qualifica com a «periodisme de vivència» i el periodisme literari. 
El llibre també és interessant perquè no només confirma la duresa de la primera postguerra sinó perquè serveix de reflexió sobre la Transició i la Constitució, sovint jutjats amb criteris d’avui però que van ser el peatge per sortir de la dictadura. En definitiva, una obra imprescindible per a qui vulgui conèixer el combat a favor de les llibertats polítiques i nacionals.  

Presentació, el dimarts, 26 d'octubre al Teatre Tarragona

Antoni Batista presentarà el seu llibre el dimarts 26 d’octubre a les set del vespre al vestíbol del Teatre Tarragona. L’acte comptarà amb la partici-pació de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, la presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Maria Codines; la filòloga, editora i directora de la col·lecció ‘Argent viu’ d’assaig i el filòleg, Carme Vidalhuguet i l'escriptor i polític Josep-Lluís Carod-Rovira.

Temas

Comentarios

Lea También