Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Una ocasió única per descobrir la vil·la romana de Centcelles

Amb motiu de les festes de Sant Sebastià, demà, dimarts, es podrà visitar gratuïtament aquesta joia romana
Whatsapp
Imatge de la sala circular, on es poden apreciar les restes que es conserven de la decoració. Foto: Cedida-MNA

Imatge de la sala circular, on es poden apreciar les restes que es conserven de la decoració. Foto: Cedida-MNA

Aquest dimarts, 20 de gener, amb motiu de la celebració de les festes de Sant Sebastià –patró de Constantí–, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona organitza unes jornades de portes obertes a la vil·la romana de Centcelles, la qual es podrà visitar de manera gratuïta de 10 a 14 hores.

Formant part de la visita es podrà veure l’audiovisual «Descobrir Centcelles», una proposta d’apropament al monument, que vol facilitar el coneixement d’aquest important conjunt, declarat Patrimoni Mundial.

Una mica d’història

Amb la instal·lació d’una base militar romana a la vora d’un poblat ibèric situat a la desembocadura del riu Francolí, l’any 218 aC, es va iniciar un procés d’ocupació i vertebració del territori estretament lligat a la formació i desenvolupament de Tàrraco, llavors capital de la Hispània Citerior.

Les evidències arqueològiques més antigues documentades a Centcelles, a uns cinc quilòmetres de Tàrraco, corresponen als segles II-I aC, tot i que, per la seva escassetat, no permeten conèixer amb precisió el tipus d’assentament amb què estarien relacionades.

Entre els segles I i II dC es construeix una vil·la de la qual només es coneix part del sector destinat a l’emmagatzematge de productes agrícoles. L’edifici va patir reformes en el segle III i al final d’aquest mateix segle o al llarg del següent va ser abandonat.

Per problemes de conservació i tractament, les restes corresponents a aquesta vil·la altoimperial no són actualment visibles.

L’edifici que actualment es mostra correspon al cos principal d’una gran vil·la construïda en un moment del segle IV. Aquest cos és de planta rectangular i mesura més de 90 metres de façana. La part central del cos principal està ocupada per dues grans sales.

Una cúpula espectacular

La primera d’elles, accessible des de l’exterior, és una sala de planta circular amb quatre fornícules amb la coberta de volta conservada i restes de la decoració de mosaic policrom de la cúpula. Les parets, exceptuant les semicúpules de les fornícules, anirien estucades i pintades com mostren els escassos fragments preservats.

El mosaic de la cúpula està ordenat en tres franges horitzontals coronades per un medalló zenital: en el fris inferior es reprodueix una cacera en la qual destaca el grup de caçadors situats sobre la finestra enfront de la porta d’accés, la representació d’una gran vil·la romana sobre la finestra oposada i diverses escenes relacionades amb la pràctica de la cacera.

En el fris intermedi es representen setze escenes de l’Antic i del Nou Testament, separades per columnes, mentre que, en el fris superior, la representació de les estacions de l’any alterna amb altres quatre escenes on figura un personatge luxosament abillat assegut en una càtedra o tron acompanyat per diverses persones.

La composició acaba amb un medalló central, del qual només es conserva un grup de petits caps. En el centre de la sala de la cúpula es localitza una cripta subterrània i una subscrita de difícil interpretació. Tot i l’espectacularitat i significació del mosaic de la cúpula de Centcelles, la seva interpretació és encara incerta.

A partir, fonamentalment, de l’estudi dels personatges entronitzats del fris intermedi, alguns investigadors, han proposat que es tracta d’una vil·la inacabada que va esdevenir el mausoleu imperial de Constant, assassinat l’any 350 dC. Segons altres, que posen en qüestió el caràcter funerari de l’edifici, la vil·la estaria relacionada amb membres de la jerarquia eclesiàstica o de l’alta aristocràcia.

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También