Valls commemorala Batalla del Pont de Goi amb una representació

«Preparin armes! Apuntin! Disparin!». Cinc trets a l’aire trencaven ahir el silenci de la natura per commemorar el fet que va situar la capital de l’Alt Camp als mapes de tot el món. Es tracta de la Batalla de Valls, més coneguda pels propis vallencs i vallenques com la Batalla del Pont de Goi.

Lluitada el 25 de febrer de 1809 en el context de la Guerra del Francès, la batalla va finalitzar amb més d’un miler de persones mortes en un sol dia. La victòria va ser per als francesos i això va permetre que l’exèrcit francès entrés a Reus.

Ahir, 206 anys més tard, el fet es rememorava amb un acte organitzat per la Comissió d’Història de l’Institut d’Estudis Vallencs. D’aquesta manera, Valls s’unia als actes commemoratius celebrats a tot Europa pel final de les Guerres Napoleòniques amb el bicentenari de la Batalla de Waterloo. El lloc escollit per celebrar l’acte va ser l’esplanada del Pont de Goi, una construcció d’origen romà aixecat per salvar fàcilment el riu Francolí i, així, connectar Tarraco amb Ilerda a través de l’estret de la Riba.

La batalla no únicament va tenir lloc a les immediateses del pont, sinó que es va desenvolupar en un perímetre de 6 quilòmetres de llargada i 4 d’amplada. El Pont de Goi, però, és l’element més característic de la zona i és aquest nom el que la gent ha adoptat popularment per designar l’esdeveniment.

La història, els avançaments i els moviments d’una batalla poden ser complexos i difícils d’entendre. Trobar-se, però, justament al lloc on es van desenvolupar els fets facilita molt la tasca i dóna peu a la imaginació. Aquest va ser precisament l’atractiu de l’acte d’ahir.

«Els soldats espanyols es van situar dalt d’aquests turons que tenim aquí al davant per protegir-se de l’atac», explicava l’historiador i vicepresident de l’Institut d’Estudis Vallencs, Francesc Murillo. A continuació, la cinquantena d’assistents girava el cap seguint la direcció que assenyalava l’historiador i examinava el lloc on s’havia produït aquell detall de la batalla.

Tothom escoltava en silenci Francesc Murillo, que va explicar tot l’avançament i les intencions de tots dos bàndols, situant cada moment de la història en l’espai.

La Milícia de Tarragona

L’esdeveniment va també comptar amb la participació del grup de reconstrucció històrica de la Milícia urbana de Tarragona, de l’Associació Projecte Tarragona 1800. «Vam ser creats el 1810 amb un total de 2.500 homes, ciutadans civils de Tarragona i del seu Corregiment», explicava el capità de la milícia vestit amb uniforme, mentre els seus homes estaven en formació al seu costat. El grup, format per 10 persones, va desfilar per l’esplanada del Pont de Goi i va presenciar tot l’acte en representació dels soldats que aquell 25 de febrer van morir durant la batalla, més d’un miler. «És un homenatge que va dirigit als dos bàndols», va destacar Murillo.

Després de l’explicació de la batalla i amb els milicians en formació, l’alcalde de Valls, Albert Batet, i el vicepresident de l’IEV van fer l’ofrena floral a la Creu Commemorativa de la Batalla del Pont de Goi, construïda pel centenari i restaurada el 2009 en el context del bicentenari de l’efemèride. «Valls als màrtirs de la Pàtria que lo dia 25 de febrer de 1809 morien en aquests camps lluitant contra l’exèrcit de Napoleó. Preguem per ells i pels que sucumbiren ab ells. -25 febrer 1909», és el que es pot llegir en una placa situada al peu de la creu.

A continuació, la Milícia urbana de Tarragona preparava les armes. Els tambors repicaven i es feia el silenci. Expectació màxima i, finalment, foc. Cinc trets a l’aire commemoraven els fets. «Per Valls, Tarragona i Santa Tecla!», van cridar els milicians, i el públic va arrencar un fort aplaudiment.

L’acte es donava per finalitzat i els assistents anaven marxant d’aquesta petita zona amagada a la TV-7421, entre Alcover i Picamoixons. Antigament la via i, concretament el pont, havien estat un punt estratègic de comunicació del territori. A mitjan segle XIX, però, es va construir el que actualment es coneix com a C-14 i la via va passar a ser una carretera secundària.

A l’Arc de Triomf

Fins l’any 1809 Valls era un petit municipi poc conegut més enllà del Camp de Tarragona. No va ser fins a la Batalla del Pont de Goi que la vila es va fer un lloc a la història, encara que fos per una derrota. Actualment, el nom de Valls es pot veure escrit a l’Arc de Triomf de l’Étoile, a París. Està en una de les cares interiors dels pilars, on hi ha gravat els noms de les batalles de la Revolució, entre Saragosse i Medellin.