Valls recuperarà la Neulada aquest Nadal, una tradició perduda fa més d’un segle

Valls recuperarà aquest Nadal la Neulada, una tradició que consistirà en guarnir des del sostre l’interior de l’església de Sant Joan amb neules de paper. La Unió Anelles de la Flama (UAF), juntament amb la parròquia, impulsen aquesta expressió de cultura popular, documentada a la ciutat fins a la segona meitat del segle XIX.

A partir del 24 de desembre i fins al 2 de febrer es col·locaran vuit enfilalls de 25 metres de llargada, que penjaran de la volta de dalt del sostre amb una simbologia molt vallenca. A cada fil s’alternaran nou neules de paper blanques i una de blava, «com els anys d’espera de les Decennals», diu el president de la Unió Anelles de la Flama, Albert Oliva, per arribar a una composició de 700 neules.

A més, cadascuna de les neules tindrà una decoració diferent i pensada en clau de la cultura popular de Valls. Les blanques portaran el disseny de la rosassa de l’església i la sanefa dels vestits dels gegants de la ciutat, amb la porra del gegant i les arracades de la geganta. Les de color blau, aniran amb l’escut de les Decennals en honor a la Mare de Déu de la Candela, envoltat dels 12 estels de la seva corona.

L’aturada de l’activitat a causa de la pandèmia ha permès a la UAF treballar a fons en aquesta recuperació durant els darrers mesos, incidint en la recerca. Precisament, per tal de poder explicar quin és l’origen d’aquesta tradició, es programarà una xerrada amb un expert que explicarà les referències documentals i el simbolisme de penjar neules de paper durant les festes de Nadal.

Possible origen a la Sibil·la

La darrera referència d’aquesta pràctica a la ciutat apareix en una notícia en un mitjà de comunicació de l’any 1915 on s’indica que s’havia fet a Valls fins a finals del segle XIX. «Els avis d’aquella època encara recordaven aquestes decoracions», explica Oliva.

El seu origen pot ser divers, però podria estar lligat amb el Cant de la Sibil·la. «Els enfilalls quedaven penjats la nit de Nadal i semblaven estalactites de l’establia de Betlem», diu el president de la UAF. «La Sibil·la en tallava una i les neules, que llavors eren de pa, queien a terra i els nens les agafaven i les prenien a casa».

Per la seva banda, el rector de la parròquia de Sant Joan de Valls, mossèn Joan Àguila, assegura que han acollit la iniciativa «amb gratitud, perquè enalteix la celebració del Nadal». Respecte de la tradició de la Neulada, «potser es va perdre per la dificultat de pujar a llocs tan alts», apunta.

La Neulada s’ha conservat en indrets com Mallorca i s’ha recuperat a altres llocs com Igualada.