Vicenç Villatoro: «El museu casteller de Valls pot generar cohesió social»

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és llicenciat en Ciències de la Informació, és escriptor i periodista. Demà dissabte participarà en la Jornada ‘Fem  Barri, Fem Cultura, Fem Muse’ al Convent del Carme. Villatoro estarà a la segona taula que tractarà  sobre ‘Museus i equipaments culturals transformadors’.

Com creu que contribuirà a transformar el territori el Museu Casteller?
Dependrà d’orientacions i de dinàmiques de ciutat que s’han de decidir des del museu i des de Valls, a partir d’un bon coneixement de les potencialitats i de les necessitats. L’experiència ens ensenya que els equipaments culturals ambiciosos, adaptats al seu territori i amb capacitat de transcendir la pura salvaguarda del patrimoni han demostrat capacitat de generar cohesió social, vitalitat econòmica i atracció de visitants, a més dels seus efectes benèfics en l’àmbit estricte de la cultura. Han millorat el teixit on estaven inserits. Això ho pot fer, naturalment, el Museu Casteller.

Una de les voluntats del Museu Casteller és revitalitzar el barri antic de Valls. 
Les experiències a molts llocs del món han demostrat aquesta capacitat dels equipaments culturals de revitalitzar zones de la ciutat amb problemes molt específics. Jo puc parlar de l’experiència del CCCB, al barri del Raval de Barcelona: queda sens dubte molta feina per fer, però s’han aconseguit coses importants. Per exemple, que aquella zona esdevingués atractiva per a visitants d’altres parts de la mateixa ciutat, a més dels qui venen de fora. 

És un equipament del qual s’espera repercussió i que ha suposat una gran inversió.
Una xarxa d’oferta cultural demana nivells diferents d’equipaments. N’hi ha d’haver de molt senzills i de molt accessibles, molt capil·lars en el territori. Però són imprescindibles també alguns grans equipaments molt ambiciosos, que tinguin tots els recursos necessaris per fer la seva feina. 

El Museu Casteller també dependrà del nombre de visitants.
Un equipament cultural està fet per a la ciutadania, i per tant no és una dada menor quantes persones en participen. És molt important tenir visitants, perquè estem fets per ser visitats. Però no és l’únic indicador de l’acompliment de la teva funció social. Avui una part molt rellevant de la transmissió de coneixement no es fa de manera presencial, i la capacitat d’emetre coneixement no es mesura només en quantes entrades has venut.

Un repte i una oportunitat molt important va ser assumir la direcció del CCCB...
Venia del món del periodisme i de la literatura, però havia tingut experiències de gestió en camps com la Corporació de Mitjans Audiovisual o l’Institut Ramon Llull. El CCCB és una institució cultural molt important perquè precisament explora un àmbit que no és estrictament el dels museus ni el dels teatres o els auditoris: és un centre que reflexiona sobre el present a través de totes les eines de la cultura, exposicions, debats, conferències... L’any passat va ser la institució cultural més ben valorada de Catalunya.

Creu que els objectius que es va fixar el 2014, quan es va fer càrrec de la direcció del CCCB, s’han complert?
Subjectivament, crec que sí. Es tractava de garantir la continuïtat, el prestigi, l’ambició i la independència del Centre, i crec que això ha estat així en aquests anys. Ha tingut una alta valoració i és un model que interessa a molta gent de fora.