Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Vins per revolucionar la tradició

Xifra. Els consumidors catalans ja opten pel 38% de vins de Catalunya i els de la DO Tarragona hi han duplicat el consum

jordi bertran

Whatsapp
Guanyadors del 25è Concurs de Vins Embotellats de la DO Tarragona, guardons lliurats el dijous passat. foto: pere ferré

Guanyadors del 25è Concurs de Vins Embotellats de la DO Tarragona, guardons lliurats el dijous passat. foto: pere ferré

El proper cap de setmana la Fira del vi de la Denominació d’Origen Tarragona ocuparà la plaça del Mercat amb els seus tasts. L’actual territori de la DO s’estén per 73 termes del Camp de Tarragona i en una franja de la Ribera d’Ebre. Aquesta DO és una de les més antigues, ja que el seu consell regulador fou creat el 1945. Fa 25 edicions que celebra el concurs de vins.

La viticultura ha comptat amb un fort arrelament en aquesta zona de la Mediterrània, primer gràcies a l’expansió grega sobre una inicial colònia ibera i després per la colonització romana. Ara bé, serà a partir de l’edat mitjana amb l’arribada de l’orde del Cister, amb monestirs cabdals com Poblet –fundat el 1150– i Santes Creus –des del 1158–, quan les vinyes tindran continuïtat fins als nostres dies, no exempta de crisis excepcionals.  El Cister seguia la regla de l’«ora et labora», prega i treballa. Entre aquestes tasques hi havia les agrícoles, amb el raïm com a producte. 

L’essencial segle XVIII

Durant l’edat mitjana i fins al segle XVIII es produïa vi per a un consum relativament proper. Els treballs d’historiadors del calibre de Pierre Vilar demostren que, després de la terrible Guerra de Successió (1702-1714), l’agricultura catalana encetà una nova etapa per ampliar els espais conreats, així com l’especialització amb plantacions de vinya o oliveres. Fou motor per a un progrés econòmic notable, paral·lel al creixement demogràfic.

Com explica el professor Josep Fàbregas, aquest desenvolupament de la vinya fou un dels canvis més evidents al Camp de Tarragona al XVIII. Segons el cadastre, el terme de Tarragona passà de tenir una tercera part de superfície de vinyes el 1724, a assolir gairebé la meitat el 1775.

 Tot i això, no podem oblidar que passà de ser la quarta ciutat més poblada de Catalunya el 1719 a la setena posició el 1787, mentre que la veïna Reus s’enfilava fins al segon lloc amb 14.440 habitants, enfront dels 8.540 de Tarragona. Segons Josep M. Recasens, a finals d’aquella centúria, els termes de Tarragona i Constantí junts produïen entre 20.000 i 25.000 càrregues de vi a l’any. En canvi, el de Reus entre 80.000 i 90.000. A tot el Camp, unes 500.000. La càrrega era una mesura de pes emprada des de temps medievals i equivalia al que podia traginar un matxo o un cavall, aproximadament uns 150 quilos. 

Aiguardent estrella

El 1780 l’historiador Jaume Caresmar destacava que aquestes vinyes servien per a la fabricació de l’aiguardent exportat fora de Catalunya pels ports de Tarragona i Salou.  L’aiguardent tenia una millor conservació per traslladar-lo a l’exterior. 

Tot i això, al tombant del XVIII al XIX els avenços en enologia i tècnica vinícola permeteren una millor conservació dels caldos, fet que en permeté la comercialització de bona part. Alhora els canvis als mercats i la creixent demanda des d’Amèrica contribuí a l’increment significatiu d’exportacions. Coia Escoda ha explicat que al port de Tarragona les sortides més importants eren el vi negre i l’aiguardent amb destinació al nord d’Europa i a Amèrica. El preu del vi negre es duplicà amb escreix, prova del creixent prestigi i difusió.

A partir de la segona meitat del XIX, el vi camptarragoní anirà lligat als ceps francesos. Els moments crítics de la producció vitivinícola de l’estat veí per les plagues de la cendrosa i la fil·loxera seran d’eufòria econòmica aquí, on es viurà una època d’or. Així Antoni de Magrinyà definirà Tarragona com la ciutat del vi. 

Aquesta situació s’allargarà fins al traspàs dels Pirineus per la fil·loxera. En 18 anys recorregué els 300 quilòmetres que separen Figueres  (1881) i Gandesa (1899). El 1891 la plaga assolà les vinyes de Tarragona. 

Temas

Comentarios

Lea También