Voltas, l’escultor dels Maginets

Dimecres Sant de 1941, al carrer dels Cavallers, a l’antiga casa noble dels Foixà –esfondrada el 2012 davant la inacció dels serveis d’inspecció municipal–, es beneí el pas del Retorn del Calvari, de la refundada Confraria de Sant Magí màrtir, que agrupa els tarragonins residents a Barcelona. El misteri dels popularment coneguts com a Maginets aparegué amb dues figures:  la de la Mare de Déu i la de sant Joan, escena habitual en la iconografia de la Passió.    

El 1944 es completà amb Maria Cleofàs i Maria Magdalena. L’autor fou l’escultor vila-secà Joan Salvadó Voltas (1890 - 1976), qui les tallà en fusta. La policromia, d’inspiració modernista, de les túniques i dels mantells fou realitzada per Ferran de Castellarnau. 

La biografia oficial de Joan Salvadó n’explica els orígens pagesos, la formació al taller de l’escultor reusenc Pau Figueres i a Belles Arts a Barcelona. El 1931 marxà a la cosmopolita París, on aprengué orfebreria i a esculpir l’ivori. Quan tornà a Barcelona, confeccionà escultures per a la façana del naixement de la Sagrada Família. Els bombardejos de la Guerra Civil en van destruir una part important. D’aquesta etapa a cavall entre París i Barcelona, vindria la influència decorativa modernista per al misteri dels Maginets. 

El reeixit misteri tarragoní afavorí més feines per a l’artista

Salvadó Voltas esdevingué un reputat restaurador, especialitzat en l’art gòtic. Així, poc abans de 1936, restaurà les escultures de l’actual capella del baptisteri de la catedral de Tarragona, construïda en estil gòtic entre 1335 i 1340. L’artista també se centrà en la imatgeria religiosa de gran format, com el misteri al·ludit, o un Sant Bernat Calvó de 1943. 

Tot i això, gaudim d’obres de caràcter civil, com  el relleu de l’edifici d’Hisenda a Tarragona, la peça «L’estalvi» al cèntric carrer Comte Sicart o el relleu del Rescat de les Cent Donzelles, ambdues a Vila-seca.

Imatgeria festiva
Tingué una faceta escultòrica relacionada amb la imatgeria popular no religiosa, aspecte desconegut per a la gran majoria d’interessats en la Setmana Santa. Gràcies a Carles Freixes i Codina, membre de la Comissió Diocesana del Patrimoni del Bisbat de Solsona en el Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, hem visitat el «Quarto dels Gegants», que és com en diuen a la casa de la festa on es desa i explica la imatgeria del Corpus i de la Festa de la Mare de Déu del Claustre.

Voltas féu cap a Solsona a través del canonge Serra i Vilaró

El Carles ens apropa l’altra cara de l’artista, conegut popularment a Solsona com el Voltas. L’autor del misteri dels Maginets volgué seguir la tradició històrica per què els imatgers treballaven tant les figures estrictament religioses com les populars festives. 

Un cas similar és el del vallenc Lluís Bonifàs i Massó, autor de l’espectacular misteri del Davallament de 1766 i a qui s’atribueix el gegantó Lladrefaves, o bé el del tarragoní Josep M. Jujol qui intervingué en la reconstrucció dels passos dels pagesos i alhora en la indumentària de l’arcàngel Sant Miquel de la festa popular de Vallmoll. 

Serra i Vilaró
El 1956, any de la  coronació de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, Voltas cisellà l’àliga i els aligons del seguici popular de Solsona, que han pervingut fins avui,  i els gegants vells i el gegant jove. Aquestes majestàtiques personalitats eren tan grans que els van haver de substituir el 1959 per uns de més lleugers.

Freixes ens trasllada l’opinió que la vinculació de Voltas amb Solsona podria venir a través de Joan Serra i Vilaró, prevere conservador del Museu Diocesà de Solsona des de 1905, on creà una secció de prehistòria i dugué a terme una intensa labor d’excavacions fins a 1925. Cridat pel cardenal Francesc Vidal i Barraquer passà a Tarragona, on coneixeria l’escultor dels Maginets.