Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona OPINIÓ

'Winner Horse'

Apostem per aquest any com a 'caball guanyador' i continuarem prenent la iniciativa

Jordi Vinyoles/El Feriante

Whatsapp
Els cavalls tornaran a ser protagonistes aquest cap de setamana, durant la festa major d´hivern de Vila-seca. Foto: Alfredo González

Els cavalls tornaran a ser protagonistes aquest cap de setamana, durant la festa major d´hivern de Vila-seca. Foto: Alfredo González

Com va el nou any? Molts, durant aquestes festes, m’heu preguntat pel mapping: «Com és que no s’ha fet enguany?». Com us he anat comentant, és per un cúmul de variables. Esperem tornar-lo a fer més endavant. Això sí: tothom tenia clar que, encara que no fos una tradició històrica, aquest sarau tenia raó de ser. Darrerament, aquest tipus de retransmissions comporta polèmiques: vestuari dels presentadors/es, si brinden amb cava o refrescos, quin és el primer i/o darrer anunci de l’any... Per cert, us heu plantejat quant costa que les grans marques s’anunciïn en una nit com aquesta? En el cas del grup Mediaset, l’últim anunciant (emetre spot per tots els seus canals) va pagar 250.000 euros. I el primer anunciant, al mateix grup de comunicació, va abonar 140.000 euros. El nostre cap d’any sense focs artificials tenia un cost de 25.000 euros (la producció total) i estava organitzat sense ànim de lucre.

Com us podeu imaginar, he recuperat a la carta la retransmissió de la nit del 31 dels companys de TV3. I no van passar ni cinc segons que ja em va quedar clar, un cop més, un dels motius pels quals nosaltres els dos anys anteriors vam promoure un sarau local dirigit al món: les primeres paraules de l’actor Carlos Cuevas durant la connexió van ser «Bona nit, Barcelona!».

No entro en la polèmica de si ho van fer bé o malament ni derivats. Tan sols us vull traslladar que servidor, davant aquests casos, se sufoca i pensa què hagués hagut de dir: «Des de Barcelona, bona nit Catalunya!» (per exemple). La polèmica també s’ha estès aquest cap d’any al programa Playcracks 2017, que va tenir lloc abans i després de la connexió a les fonts de Montjuïc.

Fa mesos que servidor era conscient que aquest contingut havia sortit a concurs. Segons es pot veure al web, es buscava «programa especial per a la nit de cap d’any. Es busca projecte de programa d’entreteniment familiar que consti de dues parts, una primera part, d’uns 50 minuts de durada i que s’emetria abans de les campanades, i una segona part, d’uns 120 minuts de durada, s’emetria després de la mitjanit».

Així doncs, sortia a concurs la gala però no pas el moment ‘campanades’: la direcció de la televisió tenia clar que volia que els barcelonins que van assistir a l’acte mengessin el raïm a ritme de castells de focs, i que els de casa ho féssim visualitzant el grafisme que van posar-nos per identificar els passos a seguir.

Festa a Vila-seca

#Femfestafemvilaseca és el lema de la Festa Major d’Hivern Sant Antoni de Vila-seca (m’encanta el # escollit) i què millor que els mateixos veïns siguin els prescriptors i ens expliquin el contingut del programa d’enguany per engrescar el veïnat d’altres poblacions apropar-se.

Aquest cop vam tornar a passejar pels carrers de Vila-seca amb el càmera David Gallego cercant públic. Pot semblar fàcil però en ocasions, segons quines ciutats, franges horàries i tipus de pregunta, fan que sigui més complex que algú s’aturi i et vulgui contestar.

Al final vam assolir l’objectiu, i els propis veïns van explicar-nos que aquest divendres tindrà lloc el concert del grup Manel i en acabar DJ OGT i DJ Setilla; la cursa de Pallassos i Pallasses dissabte a les 10 del matí; la Festa del Foc a partir de les 19.30 (acte organitzat pel ball de diables de la població); trobada gegantera i molts més actes. I, sobretot, el plat més fort: la Txaranga Band Tocats seran els líders musicals de la Cercabirra. Gran banda que ja vam convidar al programa en haver-se proclamat guanyadora del campionat estatal de txarangues de l’any passat.

Al programa d’aquesta setmana hem convidat un emprenedor que és el causant que molts de nosaltres haguem rebut de part dels Reis el regal Runnerbox. Possiblement coneixeu aquestes capses que habitualment inclouen serveis d’oci i lleure en hotels, restaurants i spas, però que en aquest cas inclou la participació en curses d’asfalt o muntanya per tot el territori espanyol. Possiblement ho ha ‘petat’, perquè com que tenim tants coneguts que practiquen running, els Reis han pensat que seria el regal perfecte.

En el meu cas, els Reixos m’han portat un producte màgic i molt comentat en el sector masculí de la Pipel les darreres setmanes, després de passar pel taller de xapa i pintura: he rebut un envàs de Hair Fibers. Desconeixíem aquest producte, però fa temps que és present al mercat. El cost del gram de producte es d’un euro aprox. I la seva finalitat és dissimular la caiguda de cabell d’homes i/o dones. Està compost per microfibres de keratina natural que s’uneixen al cabell a través de l’electricitat estàtica i/o laca… i gràcies al seu efecte aconsegueix cobrir les zones amb poca quantitat de cabell de forma 100% natural.

He demanat a la tele que tractin aquest producte com a material fungible de primera necessitat, igual que el Betadine o els paquets de folis, per tal que els qui fem pantalla i coincideix que tenim clarianes tinguem oportunitat de dissimular i sembli que, encara que els anys passin, ens mantenim igual de joves d’aparença.

Que no actuïn sobre nosaltres

El Joel em deia que ja coneixia aquest producte, que els presentadors de grans programes el fan servir... Així doncs, encara que tingui l’esperança que la cúpula directiva ho aprovi (jojojaoja), els grans continuaran fent castells de focs, facturaran milers d’euros a anunciants, lluiran grans vestits de grans marques i segur que utilitzaran el Hair Fibers com a producte de primera necessitat… Mentre la naturalesa dels petits continua sent la mateixa: la d’actuar i no que actuïn sobre nosaltres.

Continuarem prenent la iniciativa, que no vol dir ser aclaparador, empipador o agressiu. Vol dir reconèixer la responsabilitat que tenim de fer que passin coses. El nostre llenguatge no és reactiu: «no hi puc fer res», «no m’ho deixaran fer», «no puc», «si tan sols»… És sempre un llenguatge proactiu: «a veure quines alternatives hi ha», «puc crear una exposició efectiva», «jo escullo», «jo faré»… I així hem de visualitzar aquest 2017, un any més. No sé si aposteu a cavalls durant les curses de Vila-seca, però servidor un any més apostarà aquest any disset com un any ‘caballo ganador’. Precisament la sintonia del nostre programa, obra del grup Ankor (banda de metal/rock/alternative provinent de Tarragona i Barcelona) es titula igual: Winner Horse.

Temas

  • TARRAGONA

Lea También