Xarxes d’energia tèrmica. Un potencial projecte a Tarragona

Són diferents els factors que, si avui ens preguntéssim quin és o quins són els principals problemes ambientals de la nostra societat, ens farien pensar i respondre de forma més o menys ràpida. Recentment estem veient la problemàtica dels plàstics en els mars.

Sovint, en funció d’un accident (vessament de petroli o un incendi forestal) o d’una realitat científica (alteració del clima o incidència en la salut per la contaminació), les possibles respostes a la pregunta anterior estaran condicionades. Una possible resposta més àmplia al principal, o un dels principals problemes ambientals, podria ser com els humans ens distribuïm en els territoris i les conseqüències que això té.

LES CIUTATS I L’ENERGIA MUNDIAL EL 2030

Segons la Plataforma Tecnològica d’Eficiència Energètica, les ciutats, que representen el 2% del territori del planeta, concentraran el 2030 més del 60% de la població, de manera que consumiran el 75% de l’energia, a escala mundial, i seran l’origen del 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Fa uns anys un estudi de Gas Natural Fenosa (2016) va informar, en un comunicat, que les ciutats representaran al voltant d’un 75% del consum energètic mundial i el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2030.

En un article de Daniel Gómez Cañete, l’autor detalla:

«Si haguéssim de categoritzar-les pel tipus d’energia que fan servir, diríem que les ciutats són fonamentalment elèctriques: el 76% de l’electricitat consumida al món es consumeix a les ciutats. Avui dia, la majoria d’aquesta electricitat es produeix en centrals de carbó, gas natural i nuclears. Comparativament, el consum de petroli a les ciutats respecte al total mundial és baix: ‘només’ un 63% del petroli es consumeix en l’àmbit urbà, gràcies al transport públic i al fet que pràcticament ja no s’utilitza el petroli en la generació d’electricitat».

L’autor segueix: «Idealment, les grans àrees urbanes dels països rics haurien de seguir una dieta energètica a força d’estalvi, eficiència i energies renovables. I això no només passa per una substitució de tecnologies energètiques, sinó per una redefinició d’usos en el territori que contribueixi a disminuir la dependència en energia i materials de les grans ciutats. Algunes ja han posat aquest fil a l’agulla».

A ‘La Vanguardia’, el 21 de desembre de 2016, en un article d’Ànnia Monreal titulat ‘Com les ciutats modelaran el futur de l’ús de l’energia’, l’autora va escriure: «El 54% de la població mundial d’avui viu a àrees urbanes. I el 2045 les previsions del Banc Mundial indiquen que la xifra es multiplicarà per 1,5, arribant als 6.000 milions d’urbanites. Les ciutats són centres de trobada, sociabilitat, comerç, creativitat, generadores de fluxos de tota mena i a tots els nivells, però també grans fonts de dispendi energètic. Consumeixen «prop de dos terços de l’energia produïda al món». «Les ciutats són entorns clarament desequilibrats per al balanç energètic», asseguren des del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). «Són espais amb un molt elevat consum energètic i un clar dèficit en la seva generació, donat que les centrals productores d’energia estan fora», «la densitat de consum és intensíssima», confirma Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, pel que «l’autosuficiència local és un repte» a assolir. Les principals constatacions serien:

1. L’agregació humana creixent en àrees urbanes (alta densitat demogràfica).

2. La problemàtica associada a aquestes agregacions en l’àmbit ambiental i, més específicament, en l’àmbit energètic, que és l’objecte d’aquest article.

REPTES AMBIENTALS

Òbviament, les ciutats tenen (o haurien de tenir) sinergies en molts aspectes i àmbits, la qual cosa justifica que, majoritàriament, actualment triomfi com a model de societat. La llista dels principals reptes ambientals (i socials) és llarga. Podríem citar la contaminació atmosfèrica (per exemple, procedent dels vehicles), l’increment d’eficiència energètica (per exemple, la rehabilitació dels edificis), la generació de residus, el consum d’aigua, el desequilibri entre l’elevat consum energètic i la generació energètica i la despoblació.

XARXES D’ENERGIA TÈRMICA

Un exemple d’aprofitament energètic en els entorns urbans són les xarxes d’energia tèrmica. Sovint aquestes s’anomenen amb el nom en anglès, ‘District Heating’, i es defineixen com ‘District Heating and Cooling’ (H&C) quan és un sistema de distribució d’energia (aigua calenta o vapor d’aigua); a més a més també es distribueix aigua freda. Els usos són, per exemple, climatització, aigua calenta sanitària, o fins i tot aplicació en processos industrials que requereixen escalfament/refredament, a través de canonades subterrànies desplegades en un espai o àrea geogràfica.

Aquestes xarxes cada cop es despleguen més en entorns de poblacions petites, mitjançant xarxes de dimensions més reduïdes; són també un bon exemple de sinergies, d’eficiència energètica i majoritàriament d’energia renovable. Òbviament, la demanda d’energia tèrmica a les llars està majoritàriament condicionada pels hiverns i, per tant, per la nostra situació geogràfica i del seu clima.

XARXES D’ENERGIA TÈRMICA EN L’ÀMBIT URBÀ I INDUSTRIAL

En el nostre article ens volem centrar més en les xarxes dels àmbits amb més densitat de població i d’activitat industrial.

Un dels eixos d’actuació on s’incideix per tractar d’aportar energia i eficiència energètica és en la valorització energètica de residus d’origen urbà. La metanització de la fracció orgànica dels residus urbans i la valorització energètica de la fracció rebuig (quan el residu ja ha estat tractat per tal de recuperar el màxim de material valoritzable) dels residus urbans, són tecnologies madures i àmpliament contrastades. Les xarxes d’energia tèrmica de les plantes de valorització energètica, àmpliament desenvolupades sobretot a Europa, són un exemple de generació energètica molt eficient i de proximitat.

PROJECTE DE XARXA D’ENERGIA TÈRMICA A TARRAGONA

L’entorn del Camp de Tarragona presenta unes condicions molt interessants per ser estudiades, per tal de promoure una xarxa d’energia tèrmica. Les característiques principals són:

- Planta de valorització energètica de residus urbans (SIRUSA).

- Entorn majoritàriament amb polígons industrials.

SIRUSA, des de la seva inauguració (1991), ha generat electricitat i té disponibilitat per posar a disposició d’una xarxa d’energia tèrmica una part del vapor que genera.

Per a SIRUSA, suposaria retornar una part de l’energia tèrmica que produeix en proximitat, i alhora un increment d’eficiència energètica.