Xavi Castillo: 'La meva creu és la colla de fatxes que hi ha arreu'

El showman valencià Xavi Castillo arriba a Tarragona amb la seva companyia Pot de Plom Teatre per a presentar la seva particular Bíblia. Un relat amb sketchs còmics que és alhora una reflexió sobre la societat actual en què vivim. La Bíblia contada per Xavi Castillo es pot veure a la Sala Trono divendres 31 de gener i dissabte 1 de febrer a les 20.30 hores i diumenge a les 18.30 hores. Proposta apta per a tots els públics, «encara que siguin molt beats», com assegura l’actor. 

Per ser un país majoritàriament catòlic, no li va malament amb la seva Bíblia.
No és nou per a nosaltres. Dins de la trajectòria de la companyia ja hem fet un parell d’espectacles Con la iglesia hemos topao. Fer conya de les tradicions catòliques és una constant, sempre ha aparegut a les representacions. Jo també tinc la meva infància que és molt catòlica. Però no, no em va malament.

I amb l’església han topat?
Moltíssimes vegades. A mi m’han arribat a muntar a Nules, a Castelló, una missa de desgreuges. I he tingut més casos, pintorescs.

«La base del que fem és riure’ns de tot, començant perquè et rius de tu mateix, que és molt important en l’humor»

Considera que s’ha de poder riure de tot? Perquè si mirem l’Islam i Charlie Hebdo...
Això és una cosa sobre la qual reflexiono damunt de l’escenari. Però sí, la base del que fem és riure’ns de tot, començant perquè et rius de tu mateix, que és molt important en l’humor. Ens burlem de tot. Aleshores, arriben els ultres i diuen, ‘fica’t amb Mahoma’. Però la qüestió és que bàsicament vivim en la nostra societat. Imagina’t que ve una apocalipsi perquè els d’esquerres estan fent un pacte i l’Església s’està posicionant perquè sembla que s’acaba el món. Tot això és molt potent a nivell teatral.

I després també estan els polítics.
Relacionem la crítica amb tot, amb l’educació i ara també enganxa amb l’explosió que tenim a Espanya de la ultradreta. De fet, al començament de l’espectacle hi ha un parell de pinzellades sobre aquest tema de la pujada de Vox. 

Vostè surt a l’escenari amb una creu gegant. Quina és la seva creu?
La colla de fatxes que hi ha per tot arreu. Jo feia de Rita Barberà i tothom reia. Però la Rita es va morir. I ara què? Doncs, ara tenim l’Abascal, l’Ortega Smith i tots aquests. Són la creueta.

«Jo feia de Rita Barberà però es va morir. I ara què? Doncs ara tenim l’Abascal, l’Ortega Smith i tots aquests. Són la creueta»

Han tingut cap problema arran dels espectacles, tenint en compte el cas de Valtònyc, per exemple?
Ens hem posicionat molt. Fa poc vam tenir uns monòlegs en què parlàvem sobre la llibertat d’expressió i de tot el que estava passant amb les banderes, les ofenses als sentiments religiosos o la monarquia, tots punts calents. Però jo tenia l’obligació de parlar. El teatre que fem no està desconnectat de l’actualitat. Diem moltes animalades i tenim el risc que de sobte arribi una denúncia de l’Asociación de Abogados Cristianos. És delicat però, és clar, jo tinc els meus referents teatrals.

Quins són?
Recordo, de més jove, de veure els Joglars i els espectacles que feien del Teledeum. 

Rubianes?
També, evidentment. Tenia aquell sketch de la passió que és una autèntica joia. Hi ha tota aquesta tradició de teatre satíric al voltant d’aquest món. També amb Boadella o Dario Fo i el Misterio Bufo, que té connexions. Sense adonar-me’n, està prou connectat amb el que jo faig.

En la seva Bíblia, Satanàs és molt suggerent.
Hi ha una cosa molt xula i amb la que m’ho estic passant molt bé en l’espectacle. A més és molt simple. He descobert que és molt divertit anar directament al text original. 

«Hem topat amb l’Església moltíssimes vegades. A mi m’han arribat a muntar a Nules, Castelló, una missa de desgreuges»

Què és el que fa?
Agafo la Bíblia i la llegeixo textualment. Tu pots fer la teva interpretació o un teatret sobre això, que és el que faig jo, però si llegeixes la frase textual, molta part del públic se sorprèn. I això passa amb Satanàs i amb altres moments del text. Sobretot en l’Antic Testament, que és mort i destrucció. És com si fos un llibre sadomasoquista.

Algun cop s’ha aixecat alguna persona del públic?
No és habitual perquè normalment quan la gent ve a veure’m sap el que es trobarà. Però pot passar que algun despistat s’equivoqui i, de sobte, veus a algun indignat que s’alça del pati de butaques. Però no és un espectacle per ofendre ningú. Tot el que faig és bàsicament per riure i perquè em sembla un material molt divertit que enganxa molt bé amb la meva tradició teatral. I ara estem vivint unes coses que hem de canviar. Si no, pot passar que et tanquin a la presó o que et fiquin una denúncia com a Willy Toledo.

No anem una mica tard? Perquè ja hi ha 52 cadires al Congrés.
Aquesta és la creueta. Sí senyor, havíem d’haver sigut més espavilats i no anar tant a eleccions. I ara hem de revertir-ho. Jo recordo quan començàvem a fer broma de Vox, que era una cosa mínima. Però ara és molt bèstia. Encara que no hi ha cap problema a parlar de tot això i si hi ha denúncies, doncs que n’hi hagin.

Per què ha d’anar el públic tarragoní a la Trono?
Perquè gaudiran d’una versió literal de la Bíblia, en la qual una de  les primeres coses que farem serà el beatòmetre, que és la forma de calibrar el nivell de beator d’un poble. Cantarem i riurem... I farem un homenatge a Camilo Sesto. S’ho passaran molt bé, encara que siguin molt beats.