Xavier Bosch: «La sinceritat amb la parella està sobrevalorada»

Entrevista. Paraules que tu entendràs. L’escriptor presenta la seva última novel·la d’amori la sinceritat dintre de les relacions aquest dimarts a la Capona de Tarragona

20 octubre 2019 14:40 | Actualizado a 21 octubre 2019 16:04
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El destacat escriptor i periodista Xavier Bosch visita Tarragona aquest dimarts a les 19.30h a la llibreria la Capona per presentar el seu últim llibre Paraules que tu entendràs (Columna). Es tracta d’una novel·la que explora les relacions de parella, els secrets de cadascú i l’ús que fem de la veritat. La història gira entorn a la relació de la Mara i el Xavi al mateix temps que l’autor ens ofereix un retrat sincer de mil paraules que ens presenta, un per un, els personatges principals de la novel·la. Més tard sonaran les campanades i començarà l’hora de les confidències i el perillós joc de les veritats.

D’on neix aquesta novel·la?

De la necessitat de veure que mai com ara havia estat tan difícil tenir un secret dintre de la parella. En aquest sentit les xarxes ens faciliten anar de cara a barraca. Així que la novel·la explora el món de la parella ara que la tecnologia ha canviat la convivència.

Més que d’amor, és una novel·la de relacions?

També és una novel·la de com fer durar l’amor, com transformar-lo i entrenar-lo. Igual que anem al gimnàs i a la piscina per no deixar-nos nosaltres mateixos, no cal deixar que l’amor caigui en el sedentarisme. Si ens adormim, el desig pot ser efímer.

En aquesta història té un paper important l’ús de la veritat.

El llibre parla sobre l’ús que fem de la veritat. Què diem, què callem, què convé que no se sàpiga. Alguna vegada he dit que la sinceritat està sobrevalorada. Tots hem de tenir secrets que ningú sàpiga, ni la nostra parella. És una manera per fer més durable la relació.

Aquest és un clixé molt sensible.

Quan escric m’agrada trencar clixés. En la temàtica, en el punt de vista, amb els girs, etc. i fugir de l’avinguda principal de les idees.

La novel·la posa a prova la relació entre la Mara i el Xavi.

Ella és aventurera incansable, una dona vital, mentre que el Xavi, que és alt, calb i gros, com jo, però ell en canvi és arquitecte i jo no sé agafar un llapis per dibuixar. És un home seriós i de paraules justes, contingut i reflexiu.

Quan surt a la llum un secret del Xavi, la relació trontolla.

Cal tenir en compte que les relacions estan constantment en perill i cal jugar bé les cartes, calcular els riscos de les accions que fem. En aquest sentit som uns privilegiats. Mai a la història havia estat tan fàcil separar-se. El mític «hasta que la muerte os separe» semblava una condemna. Sovint el cos i el cor de les persones no van alhora. La monogàmia és un invent imposat per la història, la religió i la cultura. Però les persones tenen el dret a enamorar-se més d’una vegada a la vida.

Hi ha una frase al llibre que m’ha cridat l’atenció: «Com més llarga és l’explicació més gran és la mentida».

És un proverbi xinès, quan has de donar moltes voltes com més t’emboliques, pitjor. Les coses que són veritat fàcil vénen de cara.

Dóna voltes a l’ús de la veritat, l’ha ajudat la seva experiència com a periodista?

Ho he desvinculat totalment. És la meva experiència com a home casat dues vegades i com a persona que porta vint anys amb la mateixa parella. No ha sigut complicat deixar de costat el periodisme. Sé separar bé l’àmbit sentimental del professional. Mai m’he fet un embolic amb això.

Ja porta diverses novel·les d’amor, té pensat recuperar la temàtica periodística i el Dani Santana?

No dic que no torni a escriure novel·les relacionades amb el poder. Però el Dani Santana està descansant i ho continuarà fent.

Comentarios
Multimedia Diari