Cuca, la xiqueta que s’enfilà a la pomera

Carme Ferré Garcia, Cuca, és la dona castellera en actiu que fa més anys que roman en una colla, els Xiquets de Tarragona. Nascuda el 17 de gener de 1963 i amb sis germans i infància a la baixada del Roser, fou la primera tarragonina en pujar als castells, amb permís d’Anna Maria Pedrola de Haro, qui ho havia fet en pilars de la Nova Xiquets de Sant Magí.

Segons els Xiquets (8/3/2019), «la Cuca en forma part des de 1970. En un inici acompanyava els germans i el pare, però al 1973 ja començà a pujar en algunes estructures». També ho explicà ella en aquest mitjà el 17 de setembre de 2005. La portada i reportatge que el vilafranquí Jaume Casanova Cortès, Crossa, li dedicà a “El Correo Catalán” el 3 de novembre de 1974, en què l’aleshores cap matalasser Esteve Sesplugues, Pardalete, assegurà que «fa uns mesos la vàrem provar en els assajos, va anar molt bé, i per Sant Magí d’enguany va pujar per primera vegada», han estès el 74.

Pionera tarragonina

La Cuca assegura que «vaig començar abans». Ho argumenta: «L’Esteve no venia a l’assaig; i a les actuacions li donaven els castells fets el meu germà gran, Josep, i el Carlos Bello, que eren molt joves. Anys després ells van buscar el Gordito [Mariano Borrero] perquè fes de cap de colla». Casanova deia que l’estiu de 1974 tenia 9 anys, i eren 11.

El pare, Jaume Ferré Illa, també casteller com els oncles, de la nissaga Tocacuixes, tenia hort, avellaners i pomeres prop de Constantí, i parcel·la en l’actual rotonda del cementiri «on encara veig les figueres en què pujava», explica somrient la Cuca. «Mon pare no arribava a totes les pomes i em vaig enfilar com un gat». Ell exclamà: «Tu sí que valdries per pujar als castells!». «I jo ja m’hi vaig veure», assevera ella. Continuà practicant als arbres del Camp de Mart i Saavedra així com a la platja. Els primers records castellers són als patis de l’Ajuntament, on els Xiquets assajaven: «Amb l’abandonament del local de Santa Anna, fet que fa molta pena, he tornat als orígens. Estàvem més al de Jaume I que no al del Pou. Hi anava amb el pare i els germans, el gran, Josep, i el Jaume, que és mort». Tots tres havien estat a la Nova Xiquets de Sant Magí.

El Josep insistí a Sesplugues que em provés. «Mon germà m’havia ensenyat les passes, i la resta ho vaig aprendre sola, mirant», com quan des de les fonts de la plaça de les Cols veia l’aleshores reduït seguici que incloïa els castellers. La Cuca ho relata com si fos ara mateix: «L’Esteve es quedà parat i aleshores em demanà el nom. Em va dir que Carme feia de dona gran i em rebatejà com a Cuca per petita. N’estic orgullosa que m'anomenin així».

Pilar caminant

S’estrenà com a acotxadora, tot i que també feia de xaneta. Per la Mercè de 1974 baixà el primer pilar caminant com a terç sobre el seu germà Josep i amb el xaneta Rafel Llorens, Rafalet, ara casteller de Sant Pere i Sant Pau. «Aleshores l’assaig consistia en fer voltes amb mon germà al pati de Santa Anna. Tot i així, vam arribar als Quatre Cantons!».

Malgrat el pas dels anys, freqüentà aquesta posició en el pilar del 24. «El primer any que vaig arribar a l’Ajuntament, l’eufòria va fer que em deixés, i mon germà m’esbroncà perquè si aleshores cau...». Ha anat molt sobre l’històric Quico Pino. «Recordo el de l’aiguat que va arribar a l’Ajuntament, i el que vam portar fins a la porta de l’hospital de Santa Tecla, on havia nascut; hi havia obres de l’aparcament de la plaça de la Font. Aquest durà molt, 22 minuts, perquè el baix, Cristòfol Conesa, tingué un atac de ciàtica al capdavall de la baixada de la Misericòrdia». La pilanera ha arribat a pujar-hi sense assajar dos cops, per substituir el titular, lesionat en la jornada anterior.

Entre els records de la dilatada trajectòria que, amb camisa o sense, ronda els 50 anys, té gravades instantànies com el vano d’inauguració del local el 17 d’agost de 1974; el pilar de 5 a l’arc de Berà de camí a Avinyó el 1975 sobre l’Estevet que anava de terç; l’àpat anual en què ella li lliurà la camisa a l’entranyable mossèn Joan Tomàs; o l'important lesió al concurs de 1988 en caure el 3 de 8 carregat. Ara fa de falca o pinxo, ocupant l’espai entre la crossa i el primer lateral.

El 2014 Valls rescatà el nom d’Aurora Batet Riello, nascuda el 1936, i li reté un homenatge merescut com a dona pionera del quilòmetre zero casteller i de Gavà. Potser amb la Cuca ja ens toca.