El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Un 35 % de la població de Catalunya consumeix més metilmercuri de l'acceptable, concentrat en diversos peixos i en el marisc, segons un estudi sobre la ingesta de metalls pesants del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV), informa aquesta universitat.
El treball demostra que un 35 % de la població catalana supera el llindar d'1,3 micrograms de metilmercuri per quilo de pes de la persona, els acceptables a la setmana segons les autoritats europees.
L'estudi per edats demostra que els nens, de mitjana, consumeixen 1,7 micrograms de metilmercuri, (una de les formes orgàniques del mercuri) i aquest resultat supera fins i tot les dades de l'estudi previ fet el 2008.
La investigació, que ha pres mostres en els anys 2000, 2005, 2008 i 2012 i es basa en les últimes dades analitzades, també demostra que l'evolució de la presència de tòxics orgànics i metalls pesants en els aliments de consum habitual van a la baixa.
No obstant això, l'excepció és el metilmercuri, present en quantitats importants en determinats peixos, com el peix espasa, la tonyina o el salmó i en el marisc.
El responsable del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la URV, Josep Lluís Domingo, alerta que els riscos principals són per a les embarassades, perquè el mercuri travessa la placenta i pot provocar alteracions, sobretot neurològiques, al fetus.
L'altre gran grup de risc són els nens, perquè "el mercuri és una substància neurotòxica i no afecta igual un cervell adult que un cervell encara en fase de desenvolupament", comenta Domingo.
El treball suggereix que cal ser selectiu en l'elecció de les espècies que es consumeixen, així com també en la freqüència i la quantitat de les racions.
La investigació es basa en l'anàlisi dels aliments de consum general comprats a dotze ciutats catalanes, -entre elles les quatre capitals de província - que cobreixen més del 70 % de la població.
El metilmercuri que consumeixen els peixos prové de la contaminació "per mercuri tirat al mar", assenyala l'investigador.
Domingo considera que cal aprofundir en perquè no es redueixen els seus nivells mediambientals malgrat mesures com la instal·lació de filtres en les incineradores, el tancament de centrals tèrmiques o la recollida de piles botó.
No obstant això, el plom, un altre metall pesant perjudicial per al medi ambient i la salut pública, sí ha evidenciat un descens sobretot arran de la retirada del plom de les gasolines.
En els anys 90, els nivells màxims de plom permesos eren 18 micrograms per decilitre de plom en sang i els estudis que es feien a Catalunya en detectaven 15 o 16, mentre que els últims anàlisis llancen de 2 o 3 micrograms per decilitre.
