El port de Salou com a punt d’entrada del petroli per a la ciutat de Reus? D’on procedia el cru que feia servir la capital del Baix Camp cap a finals del segle XIX? O qui va ser l’empresari reusenc que va construir uns tancs de petroli a la ciutat de Tarragona?
A aquestes i altres qüestions va donar resposta l’historiador i exdirector del Diari de Tarragona Josep Cruset i Vallverdú en una xerrada al Museu del Port aquests dimarts.
L’escriptor acaba de publicar el llibre La Pensilvània, l’or negre dels Vilella, una història de la indústria petroliera al Camp de Tarragona.
Durant la seva conferència al Port, va centrar-se en l’entrada de petroli a través dels molls tarragonins en una època en què “es destinava a combustible per a la il·luminació, el que popularment s’anomenava petroli de cremar, perquè els motors de combustió interna de gasolina o gas-oli encara no existien”.
Arribada dels primers barrils
Des de la dècada de 1860 hi ha constància de l’arribada al port tarragoní de barrils i caixes de querosè destinades a les botigues que abastien la creixent demanda. Es desconeix d’on procedien.
Sí que se sap les del desembarcament, el febrer de 1864, de ser bombones de petroli procedents de Marsella. Però no és fins al 28 de setembre de 1870 que hi ha constància de l’arribada a Tarragona de petroli transportat directament des dels Estats Units.
Però el fet i el personatge clau en el naixement de la indústria petroliera al Camp de Tarragona és la construcció el 1879 a Reus de la refineria de petroli La Pensilvània, promoguda pel comerciant Joan Vilella Llauradó.
Per rebre els barrils de petroli descarregats al port de Tarragona, inicialment es construeix un magatzem al costat del riu Francolí, des d’on es transporten cap a Reus amb carros. La refineria entra en funcionament el 1880 i ràpidament el querosè Vilella arriba a Tarragona. Un cop posada en funcionament, la producció de La Pensilvània ja no s’atura i comença la venda del querosè produït a Reus al mercat nacional.
Cap a Salou?
El conflicte esclata el 30 de maig de 1892, quan Joan Vilella, tip dels entrebancs que li posa l’autoritat portuària de Tarragona, sol·licita al ministre d’Hisenda, com a màxim responsable de les duanes dels ports, l’habilitació de la Duana de Salou per a desembarcar els petrolis en aquell port. I diu que si se li neguessin en tots dos llocs les peticions que reclama, es veuria en la necessitat de traslladar la refineria fora de la província.
Finalment, és la Junta Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç a qui li correspon resoldre la petició. La desestima pel poc fons del port de Salou, perquè perjudicaria el port de Tarragona que reuneix les condicions requerides per a la càrrega i descàrrega de vaixells i no hi veu obstacles per a instal·lar-hi la canonada necessària.
Vetat el projecte de Salou, el 1893 Vilella adquireix un solar entre els carrers Torres Jordi i Smith per aixecar-hi dos dipòsits metàl·lics de petroli Tot seguit a l’edificació del magatzem, la companyia estèn una canonada que faciliti la descàrrega i el transport del cru des dels vaixells-tanc atracats al port fins als esmentats dipòsits.
Tota aquesta instal·lació s’enllesteix el 1895 i és la primera infraestructura petroliera al port i a la ciutat de Tarragona. Aquest magatzem de petroli de Tarragona, situat a l’alçada de l’actual carrer José M. Malato, desapareixerà amb la construcció de la Tabacalera.
La mort de Joan Vilella
La mort de Joan Vilella Llauradó precipita les ambicions per entrar al negoci del petroli d’altres comerciants i industrials de Reus i Tarragona. La idea d’aixecar una nova refineria és que faci la competència directa a La Pensilvània.
El 10 d’octubre de 1894 es crea a Reus, davant el notari Joan Carpa, la societat anònima Refineria Catalana de Petroli, que tindrà el domicili social a Tarragona, “capital en la qual s’establirà la fàbrica per a la refinació”.
La primera tasca adquirir el terreny on construir-la. El 1894 compren un hort al marge dret del riu Francolí. El terreny, situat entre la carretera vella de València i la via del tren cap a Reus, on encara es conserven naus i edificacions de la CLH.
La factoria de Tarragona comença a produir i expedir petroli refinat a finals d’abril de 1896. Surt al mercat amb la marca La Catalana.
Dissolució de Refineria Catalana de Petroli
Una operació va propiciar la dissolució de la Refineria Catalana de Petroli. La principal beneficiada de l’operació és la Casa Vilella que, a més d’eliminar un competidor directe, passa a disposar d’unes instal·lacions molt més ben situades que les seves de Reus, amb el port de Tarragona i dues línies ferroviàries a tocar.
La conseqüència immediata de l’adquisició de la fàbrica tarragonina va ser que des de 1899 La Pensilvània va deixar de refinar petroli a la factoria de Reus, que en pocs anys va passar a convertir-se en una fàbrica d’alcohols i crémor tàrtar, i va concentrar l’activitat a la refineria de Tarragona, logísticament molt més ben situada.
La neutralitat espanyola esdevé una oportunitat pels productors de mercaderies demandades. El 1915 el govern espanyol prohibeix l’exportació de fuel-oli i, per tant, la venda fora del país passa a ser contraban. I també un negoci molt lucratiu.
A la Pobla de Mafumet
I la xerrada va acabar amb l’actual refineria. El 21 de juliol de 1969 el Consell de Ministres presidit pel general Franco aprova que la refineria de Catalunya se situï a Tarragona, una decisió que marcarà el futur socioeconòmic del territori.
La ubicació exacta de la refineria l’anomenada zona Trèvol, el polígon industrial on conflueixen els termes municipals de Vila-seca, Reus i Tarragona. Finalment i després de pressions, el 1971 el Consell de Ministres aprova construir la refineria a la Pobla de Mafumet.