La imatgeria popular de Ripoll Tusquellas

L’escultor Salvador Ripoll i Tusquellas fou l’ideòleg artístic de la cavalcada de Reis de Tarragona en el període fundacional i fins a mitjans de la dècada de 1950. Fonamentà l’assignació de figures zoomòrfiques als Reis de l’Orient en la creença popular que el rei Baltasar s’havia servit d’un elefant per arribar a Betlem, detall que encaixava amb una procedència africana que havia anat adquirint amb el pas dels segles. Tot i així, inicialment no havia estat així ja que l’origen dels tres savis s’havia focalitzat a Pèrsia.

Fou a partir de finals del segle XV, en la transició de l’Edat Mitjana al Renaixement, quan la iconografia europea adjudicà a Baltasar la raça negra, seguint el text atribuït al monjo benedictí anglosaxo Beda el Venerable (673-735), que li assignava una faç morena. Per això, tradicionalment en la cavalcada tarragonina el paquiderm precedeix el rei negre, tot i que sa majestat anà a lloms de cavall durant moltes dècades, entre 1910 i 1967.

L’art pessebrista també ha creat figures d’elefants per acompanyar Baltasar, no sols a terres catalanes sinó també a la Sicília italiana. La mateixa fantasia popular ha assignat el camell a Gaspar, mentre que el cavall és l’animal lligat al rei Melcior, distribució que també es pot observar en alguns imatgers pessebristes. Aquesta mateixa setmana el Govern de l’Estat ha declarat el pessebrisme com a Patrimoni Immaterial. En el cas de Tarragona, però, la iconografia de Salvador Ripoll substituí el cavall de Melcior pel dromedari.

Home polifacètic

El 3 de desembre de 1923 Ripoll fou escollit membre de la junta de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana. El 20 d’agost de 1930 fou nomenat, per concurs de mèrits, mestre del taller de fusteria a l’Escola del Treball de la nostra ciutat. El 1931 fou president accidental del Sindicat d’Iniciativa i Turisme, entitat a què pertanyia des de la seva creació el 1910. El 1934 simultanejà els rols de director artístic i president de la Comissió de Reis.

Arran de la guerra civil se li obrí un expedient de depuració de Mestres, Professorat, Personal docent, Personal no docent i Inspectors. De fet, el seu fill, Salvador Ripoll Sahagun, havia estat l’arquitecte de la Comissaria de la Generalitat a Tarragona que, durant el període republicà, el 1937, participà en les excavacions de l’amfiteatre romà. Segons la nota necrològica emesa per la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, el seu pare també fou col·laborador de la direcció exercida pel fill en aquests treballs.

Reincorporat a la vida quotidiana, segons el minuciós treball de Maria Joana Virgili i Francesc Virgili sobre la cavalcada, sabem que entre 1940 i 1947 Ripoll Tusquellas fou el president de la Comissió de Reis. Entre 1948 i 1952 tornà al rol de director artístic, en què fou substituït entre 1953 i 1955 pel seu fill petit, Josep Maria, de professió aparellador. Així, el primer any en què recuperà la direcció artística, Ripoll Tusquellas projectà el templet del príncep, element que, amb adaptacions posteriors, ha quedat fixat en la comitiva com a avantsala de Baltasar.

Escola de Treball

En aquest mateix període, l’any següent, el 1949, l’Escola de Treball, on hem vist que Ripoll Tusquellas era mestre, construí el primer fanal de la ciutat per a la cavalcada, icona que, renovada i modernitzada posteriorment, encara forma part de la desfilada essent el primer dels elements carrossats. Aquesta fou, doncs, una obra més col·lectiva que les figures anteriors a la guerra civil, les quals havia signat com a autor, amb independència que hi intervinguessin altres professionals en la creació de les plataformes amb rodes sobre les quals se situaren.

El 26 de maig de 1950 al saló de plens de l’Ajuntament el Governador Civil imposà a Ripoll Tusquellas la medalla del treball atorgada pel Govern central. Essent el soci número 1 de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, morí als 75 anys el 20 d’agost de 1954. El seu funeral fou celebrat a l’església de Sant Joan, que tantes vegades havia vist passar per davant l’elefant de la cavalcada de Reis. Formà part de la seva comissió fins pràcticament la seva mort.

Emplacem l’Ajuntament de Tarragona que estudiï la dedicació d’una via urbana a la figura de l’escultor Salvador Ripoll Tusquellas com a mestre de la imatgeria popular tarragonina i persona que més marcà la identitat artística de la cavalcada entre 1910 i 1954.