La Melodia, una orquestra de 90 anys

L’any 1931 Joan Carné i Güell crea l’orquestra The Melody Jazz a la vila del Vendrell. L’any 1940, per culpa de la censura i pressions de l’època, no eren ben vistos els noms estrangers i van haver de canviar el nom pel d’Orquesta Melodia. L’Orquestra Melodia es va crear com a una formació de ball fins al 1953, quan va passar a ser cobla-orquestra, interpretant sardanes, repertori de concert i repertori de ball. És l’orquestra en actiu més antiga de les comarques tarragonines. L’any 2011 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi, una de les distincions més importants de Catalunya. L’orquestra vendrellenca continua actuant a les festes majors. Seria bo que els programadors de les festes posessin més la mirada en formacions de proximitat com l’Orquestra Melodia i d’aquesta manera donar vida als músics. Enguany l’orquestra Melodia celebra el 90è aniversari i en formen part Ramon Chacón, Adrià Gonzàlez, Ricard Roca, Tomàs Alija, Miquel Jordan, Rosalia Jiménez, Maria Bravo, Rosa Garcia, Eric Benito, Ferran Arasa, Jordi Barceló, Javi Medina i Xavier Torné.

El senyor Xavier Torné Pelegrí és l’ànima d’aquesta orquestra, on toca la trompeta, el fiscorn i n’és el director artístic. També forma part del duet de trompeters municipals de Tarragona. El podeu veure al balcó de l’Ajuntament amb els tocs de festa juntament amb el senyor Josep Maria Gual des del 1990. El conec des de fa molts anys, crec que arran del Carnestoltes de finals dels vuitanta, on va muntar la xaranga Els Mussols amb altres companys. Li agraden molt les motos. Tant que quan es va casar amb l’Esther Palau va sortir de la Catedral de Tarragona en una Vespa amb sidecar. El senyor Torné, bon trompeta, també forma part de la Tradiband, una banda que incorpora instruments tradicionals en la qual també toca el sac de gemecs la meva néta Júlia Boada, qui ha seguit la tradició musical de la família.

En el meu record hi ha el senyor Ramon Estil·les, que era veí meu, virtuós del violí, també tocava el clarinet, el saxo i la tible, ja que abans era molt normal que els músics toquessin diversos instruments. El servei de festa major més habitual als pobles era una cercavila, anar a missa, concert, sardanes i ball. Hi havia algun mossèn de la vella escola que no volia que els músics que tocaven al ball ho fessin també dins de l’església. Els músics eren ben rebuts i era típic a les cases de cada poble acollir un o dos músics. Agradava tenir-los a casa, compartir i comentar coses de la festa i de la vida. En aquells temps les orquestres acostumaven a dur un cantant. I evidentment, la Melodia va tenir Ramon Calduch cap al 1955, un dels cantants més famosos de l’època. Quan va marxar Ramon Calduch va entrar Bernardo Ríos, conegut intèrpret del Murallas de Tarragona. Després va formar el seu propi conjunt, Lamoga, que va estar força temps fent ballar els tarragonins a la sala de ball de les Palmeres. Al Vendrell també hi havia l’orquestra Sensación, que dirigia el mestre Mercadé, sent cantant Francisco Garrido, que va cantar als quatre vents Imperial Tarraco, peça que va ser un èxit, gravant-ne un disc.

Les orquestres es van haver de reinventar i van veure que havien d’oferir més espectacle. Van incorporar més d’un cantant a la seva formació. Als cantants, però, se’ls anomenava vocalistes. Aquest canvi produïa una sensació més espectacular i juntament amb la incorporació d’il·luminació i electrònica tot va anar agafant un altre concepte. Ara potser hi ha menys cercaviles i més espectacles d’escenari. Les xarangues són les que dominen les cercaviles.

Ara recordo una anècdota de la Melodia. En els seus inicis no hi havia els avenços en els equips de so que existeixen avui dia i el cantant utilitzava un embut com el que feien servir els mariners. Avui els micròfons i l’electrònica fan meravelles. Abans els instruments que més costaven de transportar eren el contrabaix i la bateria, la resta acostumava a cabre dins d’un maletí, ja que el piano el tenien al lloc on s’actuava. Acostumaven a ser pianos de paret i molts cops no afinaven per les vegades que els arribaven a moure del lloc habitual.

Recordo també que els pobles més petits que no es podien permetre portar una orquestra a la festa major contractaven un acordió. Avui seria la disco-mòbil. Les festes majors eren molt esperades i el jovent anava de poble en poble buscant la festa. A l’estiu això era un no parar. Les primeres motos, bicicletes i pocs cotxes, si tenies sort, eren els mitjans de transport. Als pobles més propers, s’hi anava a peu, es tornava quan sortia el sol i cap a treballar. La vida no era tan còmoda com avui en dia.

L’orquestra Melodia va participar en la pel·lícula de la novel·la de Juan Marsé Últimas tardes con Teresa, per a la qual varen gravar unes seqüències a la sala de ball del Teatre Apolo. Quan se celebrava el festival Expocanción a Roda de Berà, la Melodia era la que acompanyava els artistes participants, entre els quals el cantant mallorquí Bonet de Sampedro, que hi va actuar el 1977. Com a curiositat dir que l’orquestra Melodia va tocar durant seixanta-vuit anys ininterromputs a la festa major de la Vila de Cal Rubió, de Santa Margarida i els Monjos, de 1940 al 2008. Crec que el que hem de fer és felicitar els membres de l’orquestra Melodia per la seva llarga vida –90 anys– per l’empenta del senyor Torné i per la Creu de Sant Jordi. Em venen al record la Marabú, Doble R, Líders, Junior’s d’Amposta, Els Galans, del Pont d’Armentera, i en especial el senyor Fidel. Els Galans van participar en la pel·lícula Terra de canons que en part es va rodar a la residència del joier tarragoní Joan Blázquez a Altafulla.

Senyor Torné, aquests són els meus records musicals de les festes de la meva joventut que recorria amb la meva vespa. Encara que no m’agradi el ball, sí que m’agraden la música i aquells vermuts amb sabor a poble i concert inclòs, processó amb el patró del poble, el rector, les autoritats i els músics i feligresos amb espelmes, generalment apagades pel vent. Així eren les festes majors.