La professó alternativa del Sant Enterrament

S’han acabat les celebracions de Setmana Santa, el beneir les palmes i rams, la degustació de les mones i tornem a la realitat de la #TarragonaComplexa. Tot i que queda poc més d’un any per a celebrar la Professó del Sant Enterrament de l’actual consistori i esperar la resurrecció d’un nou (o el mateix) alcalde, per a molts el camí es farà tan llarg i costerut com la professó celebrada Divendres Sant, i més d’un necessitarà ventilar-se cada poc temps.

A més d’un li passarà com al pas del “Descendiment de la Creu” que va fer pana i es va haver de retirar a mig recorregut. Quin serà el futur dels consellers no adscrits que actualment sobreviuen com poden al consistori?. Sonia Orts i Jose Luis Calderón, antics Ciutadans, que al Juny de 2021 van fundar la plataforma ciutadana Tarragona Lidera que des de la seva fundació no ha liderat ni se n’ha escoltat res més (es veu que l’ADN tarragoní el tenen interioritzat). I què serà del nostre trànsfuga (presumptament) preferit, el conseller Hermán Pinedo. S’ajuntarà amb algú?. Ell actualment porta el pas del “Cristo del Buen Amor”, tenint damunt seu el pes de la corona del Patrimoni però flagel·lat contínuament per la incomprensió de la gent i l’oposició, i ell ho sap. Fa poc va escriure: ‘ja sé que el nostre patrimoni no està del tot bé, però està millor que fa 3 anys. Encara falta molt camí per recórrer. Què vull dir amb això? Que les crítiques estan bé, però paciència, en patrimoni no donem per més del que ja estem fent. Sortirà bé, però necessitem temps’. Fe germans, tinguem fe!. Roma no es va fer en un dia.

La gent del PSC està desitjosa de poder canviar molt aviat el pas que estan carregant sobre les seves espatlles aquests darrers 3 anys: El pas d’“El Cirineu”, que escenifica la primera caiguda de l’ex-alcalde Ballesteros a la via Dolorosa, mentre la consellera Sandra Ramos l’ajuda amb la creu i la consellera Carla Aguilar l’assota. Al 2023 volen guanyar i portar el pas “Retorn del Calvari” i deixar en l’oblit les seves campanyes absurdes del quiosc de l’Imperial al que volien indultar (tot i que Barrabàs Ricomà va concedir la gràcia al carril bici), el cas Inipro que torna a florir després de dies apagat i d’altres penitències que s’arrosseguen d’èpoques pretèrites. Però per a això necessiten encara fer el “Sant Sopar” on elegir entre els tres apòstols que per ara estan més ben posicionats per a ser el nou abanderat socialista al 2023: Ruben Viñuales, Sandra Ramos o Berni Alvarez. Qui serà el nou Ponç Pilats del partit?

Fa dies que el conseller Jordi Fortuny intenta arrossegar el pas “Crist de la Humiliació” amb tots els problemes de la vaga dels conductors de l’EMT, que tot i arribar a un acord, no paren d’anular i modificar línies dia sí dia també. Els usuaris porten damunt seu el pas “Vetlleu i Pregueu” per a arribar a l’hora que toca on toca. I l’assumpte de la no celebració de la Feria de Abril de Bonavista quin pas seria?. I el dels arbres tallats del carrer Canyelles per a la seva peatonalització?.

Posem-nos les vestes negres, agafem un improperi de la Congregació de la Sang, descalcem-nos, fiquem un Ciri Pasqual i fem aquest Via Crucis amb els ulls tancats que ens queden molts misteris per a gaudir i patir. Ora Pro Nobis