Enric Pujol: «Pilar Miró va ser una revolucionària»

Dilluns vinent Tarragona acull l’obertura d’un cicle de cinema en femení, Elles Filmen, dedicat en la primera edició a la periodista i cineasta, Pilar Miró. Quan encara no fa un any que se’n van complir 25 de la seva mort prematura, conversem amb Enric Pujol Cayuelas, el veterà periodista tarragoní, ja jubilat, que treballà des de la nostra ciutat sota les ordres d’aquesta dona, la primera al capdavant de RTVE entre 1986 i 1989, a més d’haver ocupat també la Direcció General de Cinematografia de l’Estat entre 1982 i 1985.

Dilluns 16, a les 19 h, Pujol introduirà la primera projecció, “Gary Cooper que estàs en los cielos”, en una breu conversa amb la també periodista del “Diari” Marina Pérez Got. «Vaig conèixer Pilar Miró en una reunió a Madrid amb els serveis informatius de les emissores del territori pertanyents a l’ens de la ràdio i televisió públiques. Amb ella, la ràdio que fèiem aquí tingué un caire menys provincià i la tele un caràcter més europeu», explica aquest professional que treballà a l’antiga Radio Tarragona, després Radio Cadena Española, entre 1973 i 2009, si bé ja hi havia col·laborat dos anys abans.

Defensora de Ràdio 4

Miró també defensà la ràdio en català. «La Generalitat havia creat Catalunya Ràdio el 1983, i intentava pactar el tancament de Ràdio 4, l’emissora en català, dependent de l’Estat i funcionant des de 1976. Miró la salvà». L’Enric continua: «Fou una dona, que a través de la feina, reivindicà davant tota la societat una sèrie de drets, aleshores inexistents. Va ser una revolucionària».

Tot i que sembla que la seva situació al capdavant de RTVE fou impulsada pel propi president del Govern d’Espanya, Felipe González, «els hi va sortir contestona», assegura Pujol. «Fou una pedra en la sabata dels mateixos socialistes». Així, l’any d’inici de la seva direcció de l’ens públic, el 1986, se celebrà un controvertit referèndum sobre la permanència a l’OTAN. «Ja hi va haver divergències entre ella i els polítics», assegura el periodista. «Defensava que no hi hagués línies argumentals polítiques i que no ens marquessin als periodistes com tractar els temes, característiques que perduraren molts anys aquí a l’emissora de Tarragona».

Pilar Miró begué de la seva experiència com a periodista i com a realitzadora a la mateixa televisió pública des de 1960, així com de la trajectòria com a directora de pel·lícules, encetada el 1976 amb l’opera prima “La petición”, «per concebre nous programes molt potents així com sèries amb segell de qualitat que feren augmentar l’audiència, com “La Barraca” o “Fortunata y Jacinta”», considera l’Enric. «Fou una dona arriscada perquè feu emergir en la pantalla temes aleshores tabús com el divorci, les separacions o l’homosexualitat».

Processada

De fet, Miró estigué en l’ull de l’huracà des de ben aviat. Les escenes eròtiques d’Ana Belén a “La petición” ja havien provocat un notable enrenou quan feia poc que havia mort el dictador Francisco Franco. Pujol rememora que «fou una pel·lícula que impactà». Però el 1979 amb “El crimen de Cuenca” es tocaren les estructures més profundes d’un estat hereu del règim anterior, a partir d’un cas real sobre pràctiques de tortura comeses per la Guàrdia Civil. Així, el Govern arribà a posar la pel·lícula a disposició castrense, la prohibí durant més d’un any i mig i processà la directora militarment.

En aquest cas «l’impacte no sols fou social sinó també polític», assegura qui escrivia crítiques de cinema al “Diario Español” des de 1973, tot i que inicialment les signava amb pseudònim: César Almorán. «La meva mare era molt d’anar al cine, i això feu que no m’atrevís a firmar amb el nom», rememora qui, jovenet, havia rebut formació com a crític cinematogràfic en una jornada a Saragossa, encara en temps del franquisme. Pujol escriví les crítiques de les dues pel·lícules que es projecten els dilluns 16 i 23 d’octubre: “Gary Cooper” i “El crimen de Cuenca”, respectivament. També de dues més no incloses: “Werther” (1986) i “Beltenebros” (1991).

Si volen conèixer o redescobrir aquesta gran pionera del cinema a l’Estat espanyol, la mare de totes les directores que van venir després, i guanyadora de molts guardons, entre els quals l’Os d’or del Festival de Cinema de Berlín i de diferents premis Goya, anotin el cicle Elles Filmen, gratuït, els propers quatre dilluns a les 19 h a l’Antiga Audiència, a la plaça del Pallol.