La nissaga moixiganguera i teclera dels Sastriques

La festa gran de Tarragona compta amb nissagues que es visibilitzen en alguns elements del seguici popular. Avui ens endinsem en la família Sastriques, un dels puntals de la moixiganga tarragonina. La primera notícia d’aquesta representació, que precedeix la senyera de la ciutat i el Braç de la patrona, es remunta a Santa Tecla de 1775, sent molt elogiada l’estampa de les atxes enceses en l’Entrada del vespre del 23 de setembre al llarg de la història. Fou recuperada l’any 2000.

Sebastià Sastriques Sicart (Tarragona, 1966) és el baix del pilar de la moixiganga i, professionalment, professor de matemàtiques i, des de setembre de 2021, secretari de l’Institut Martí Franquès. «Jo hi vaig fer cap a través de la meva germana, la Montse, una de les veteranes de l’entitat», a qui durant anys hem vist obrir una de les dues fileres característiques d’aquesta escenificació al·legòrica. «Ma germana, que havia dut el seu fill Joel Calvo, ens va comentar que calia renovar el xaneta, i així va entrar-hi la meva filla Andrea».

De pare a moixiganguer

La moixiganga basteix les figures de la Passió de Jesucrist a través de pilars i altres construccions humanes. El xaneta corona el pilar de tres pisos que simbolitza la creu del calvari, en el quadre denominat la Creu, i que plàsticament ens trasllada al Gòlgota. «L’Andrea s’estrenà en l’actuació extraordinària a la Tàrraco Arena Plaça per la Jornada Mundial de la Joventut el 14 d’agost de 2011», acte que aplegà 7.000 joves d’arreu del planeta.

«Jo acompanyava la xiqueta als assaigs, i el següent pas va ser la pregunta de si volia fer de pilaner a baixos», posició en què el Sebas, com popularment se’l coneix, s’ha consolidat. «L’Andrea i la Montse van arrossegar les altres nebodes, que ens veien en les actuacions, a posar-se el barret», l’element patrimonial més característic i diferenciador de la indumentària d’aquest grup, teixit amb una coberta de clavells vermells i blancs.

«Així s’incorporaren l’Ona, la Laia, qui feia de xaneta fins a l’any passat, i la Martina», comenta el moixiganguer. «Uns van estirant els altres i això retroalimenta l’entitat». A més, en el cas dels Sastriques, durant diverses temporades el pilar de la Creu l’han integrat tres membres de la família: l’Andrea sobre el baix i la Laia com a xaneta. «Enguany preveiem que el pilar serà nou, excepte jo», ens avança.

El Sebastià, també comparser d’Aerodance per Carnaval –guanyadors d’enguany–, és una veu autoritzada per explicar-nos com es viu una Santa Tecla als instituts. «La setmana de les festes hi ha ambient de celebració i de fer poca feina. Es nota més a batxillerat, que enguany comença el dia 12, que no a ESO, que arrenca el 6. Els alumnes ens demanen que no els posem deures aquells dies i sovint venen badallant». La intensitat és progressiva: «Després de la nit del 21, el matí del 22 és quan més ho veiem».

Espectadors i participant

Coneixedor de les dinàmiques festives locals, Sastriques considera que «el 90% de l’alumnat és usuari i no participant actiu. Els de l’ESO participen en el seguici, mentre que els de batxillerat es decanten més pels castells». Pel que fa als que són espectadors, «de vegades em reconeixen, perquè sento frases com ‘Però si és el profe de mates!’ o ‘Si és el secretari de l’insti!’».

El Sebas també estableix alguns matisos entre les festes patronals i el Carnaval. «Al seguici hi sortim per tradició o per tarragonisme; no aniríem a fer el mateix un altre dia que no fos Santa Tecla», si bé és cert que la moixiganga i altres grups també fan sortides en altres localitats. «Al Carnaval, hi anem perquè ens agrada ballar. Els carnavalers sí que actuaríem amb independència de la festa».