Estrena del gegants turcs otomans dissabte vinent

Tarragona comptarà a partir del dissabte 12 d’agost amb una nova parella de gegants amb estètica turca. El projecte l’ha gestat la colla del passeig Torroja dins el que ha denominat Projecte dels Gegants Històrics. Fa dos anys adquiriren dos gegants antics en desús a Càceres, per emprar els busts com a base per a uns de nous. Si bé tenien l’estètica de reis cristians, les tarragonines i tarragonins els veuran amb una de completament diferent: la d’una parella turca otomana.

Aquesta adaptació ha estat realitzada a partir de la idea d’Aaron Sentís Torres, plasmada a nivell de disseny per Ivan Puente Cruz. El Taller d’art i creacions Ferran de Tarragona, que integren Ferran Rey i Carmen Muñoz, ha tingut cura de l’apartat escultòric i d’indumentària. Aquest equip és el que conserva els gegants egipcis, Ramses II i Nefertari, propietat de la mateixa colla. La joieria i bijuteria va a càrrec dels estilistes Glyn Hayden i Noelia Vilches. Alejandro Rodríguez, també geganter, ha assumit l’atrezzo complementari.

El germen d’Escaler

S’ha sostingut que l’escultor modernista vilafranquí Lambert Escaler i Milà (1874-1957) transferí els motlles d’un dels seus prototips a l’empresari aragonès Felipe Recacha, propietari de la “Industria Juguetera Recacha”, amb seu a Saragossa, d’on haurien sortir moltes parelles de gegants escampades arreu de l’Estat espanyol. Es tracta del model de reis cristians, també denominats Reis Catòlics. A Tarragona en tenim l’exemple de la parella antiga del col·legi del Sagrat Cor. De la mateixa tipologia són els busts localitzats per la colla del passeig Torroja.

L’estudiós geganter vilafranquí Jordi Miralles Jonch ha llençat una nova hipòtesi. Segons aquesta, per una banda, ja abans, entre 1942 i 1964 una altra empresa, Industrial Bolsera, establerta a Barcelona al cèntric carrer de Xuclà, a tocar de les Rambles, subministrà caps, braços, mans o les figures senceres de diversos models, del mateix Escaler, a molts ajuntaments de tot l’Estat.

Així, fou proveïdora de consistoris tan diversos com els de Deba, Eibar, Lekeitio i Tolosa –Euskadi–; Tudela –Navarra–; Betanzos i Tui –Galícia–; Miranda de Ebro –Castella i Lleó–; Alcántara i Hervás –Extremadura–; Vinaròs –País Valencià–; o Mollerussa, Sant Hipòlit de Voltregà, Súria i Tàrrega –Catalunya–.

Distribució aragonesa

Per altra banda, Miralles considera que, posteriorment, Felipe Recacha s’hauria desplaçat de Saragossa a Barcelona per comprar els caps i les mans del prototip esmentat. Així, assegura que «no disposem de cap dada fefaent que ens digui que hi ha hagut gegants Escaler, adquirits a Recacha, abans de 1954». En aquesta data, l’investigador vilafranquí ha localitzat els casos de Barbastro, a Osca, i Almazán, a Sòria.

De l’any següent, són els casos aragonesos d’Almudévar, Sabiñánigo i Fabara de Matarranya –aquesta a la Franja–, el navarrès de Fitero i el del Col·legi del Sagrat Cor tarragoní. Miralles apunta noves estrenes de gegants proveïts per Recacha al Burgo de Osma –Sòria– el 1956, i en terres lleidatanes a Agramunt el 1957 i a Alguaire el 1958. Més endavant, aquells motlles foren emprats per una altra casa, Aragonesa de Fiestas, amb modificacions al llarg del temps.

Lambert Escaler era fill del sastre i escultor Benet Escaler i Ullastre (Torelló, 1850–Barcelona, 1924), qui havia regentat el taller barceloní d’imatgeria El Ingenio si més no des de 1885. D’aquí sortiren, en les dues primeres dècades del segle XX, gegants diversos, alguns d’ells conservats i centenaris, atribuïts al pare. Lambert hi hauria après l’ofici i, un cop mort Benet el 1924 i adquirit el taller per Delfí Homs i Furnell, també hi hauria continuat treballant.