Eloi Duran: l’indi pop que cura el cor des de Tarragona

El tarragoní Eloi Duran s’ha classificat entre els 30 artistes del 23è Sona9, el concurs de música dels territoris de llengua catalana, convocat per la revista Enderrock. Divendres 30 de juny a les 19 h participa en el concert de la fase preliminar del certamen, a la Capsa de Música en el complex de la Tabacalera, junt amb la també tarragonina Maria Fort –la protagonista de la darrera Maireta– i els cambrilencs Xerrich. Doblet de la ciutat de Tarragona, doncs.

«Enguany sentia que tenia material amb més força per presentar-m’hi i amb opcions d’entrar», apunta il·lusionat el jove intèrpret que des dels cinc anys viu lligat a la música. Nascut el 1997 i format a l’Escola Municipal de Música i en la Banda Unió Musical, venia de la flauta travessera i als setze anys la canvià pel cant. La veu l’ha treballada a l’Estudi de Música, també a la nostra ciutat, i ara a Barcelona amb la docent i actriu Aida Oset, coneguda per sèries de televisió o muntatges teatrals.

Preferència per la lletra

L’Eloi fa una «síntesi entre la cançó d’autor, el pop electrònic i l’indi». Té clar que per a ell «el més important és la lletra i el missatge». Potser per això entre els seus referents hi ha el barceloní Pau Vallvé o l’hipnòtic easy-loving de Ferran Palau. Al darrera de tot, un objectiu molt clar: «Treballo perquè el públic surti del concert, millor que quan ha arribat», expressa aquest tarragoní que ara viu a Barcelona, on imparteix classes de música i teatre en escoles, treballa com a acomodador al Liceu i estudia comunicació a l’UOC.

Enmig de tot això, ha tingut temps per autoeditar-se dos EP, un el 2021 i un segon enguany: El que veig quan miro. En la producció ha comptat amb Pau Vinyals, el músic amb qui comparteix escenari i fa sonar el sintetitzador, pad de bateria i Albleton push. «Vaig enregistrar totes les cançons que havia composat acompanyat de guitarra o piano, i el Pau va aportar el paisatge sonor necessari».

El tercer vèrtex del projecte actual de Duran és Raquel Torreño, mànager amb base a Santa Perpètua de Mogoda. «És important comptar amb un equip en què poder delegar», se sincera. «Sense ells, m’estava desmotivant i no arribava a tot». El cantant també forma part de la companyia teatral laMare. Probablement el vincle amb aquesta disciplina fa que l’Eloi vetlli per la posada en escena, i de manera especial en el concurs Sona9. «En 20 minuts vols ensenyar moltes coses, diferents registres, parlar però sense allargar-se: tot està supercondensat».

Guardons i concerts

Eloi Duran gaudí del programa de suport a grups emergents, Pedrera 3.8, del Centre Cultural Albareda i La Bàscula de Barcelona, el 2021-2022. També ha guanyat el Premi Ç de la mostra de música jove Desconnecta a la capital i el segon guardó del 10è certamen Delayta’ns a Premià de Mar, ambdós l’any passat. Enguany ja ha estat programat al festival BarnaSants en el Harlem Jazz Club barceloní, i en la Fira de música emergent de la veïna Vila-seca.

Aquestes darreres han estat experiències diferents, perquè mentre al BarnaSants l’escenari era molt acollidor, l’ampli parc de la Formiga de Vila-seca li exigí que fos «el concert en què he estat més concentrat». El darrer cap de setmana també ha pres part en el 21è concurs Horta Cançó d’Autor, a Barcelona, el certamen de cantautors més antic de Catalunya. L’Eloi fa èmfasi en la necessitat que els músics tenen «per saber on van a tocar exactament», i considera que «el meu directe convida a un espai proper i per a un públic assegut». A Duran li «fa il·lusió conèixer els altres concursants que compartiran escenari amb ell a Tarragona. Hem de passar-ho bé i no patir-ho».