Els moments top de la Baixada de l’aigua

Dimecres passat la 30ª Baixada de l’aigua de Sant Magí de l’etapa actual de recuperació començà a la capella de les Fonts de la vall de la Brufaganya, vora el torrent denominat de Sant Magí, que aboca el preuat líquid al riu de sant Magí, prop del llogaret de Valldeperes. El rierol de l’anacoreta desemboca al Gaià tocant al poble de Pontils. Junt amb l’Eduard Martí, un dels portants més veterans que realitza aquest ritu per traslladar l’aigua fins a Tarragona, els duem alguns instants viscuts amb intensitat així com els consells imprescindibles seguits pels confrares. «A la Baixada no se li té por, però sí respecte», apunta.

Dia 16 d’agost. 20 h. «La missa a les Fonts és un dels moments més macos de la Baixada», expressa amb sentiment l’Eduard. La consuetud inclou aquest moment litúrgic, sense perdre la senzillesa de la celebració, en un espai gairebé íntim que aplega els participants.

Dia 16. Nit. En el casolà sopar de germanor dels portants, han esdevingut uns clàssics els tortells de Tarragona i d’altres tipologies que Martí ofereix a les companyes i companys. Els darrers anys l’obrador habitual és la Pastisseria Trill. Postres amb ADN tarragoní.

Dia 16 d’agost. Dormir sota el carro, en tenda –en ambdós casos vora els cavalls i muls– o en una casa rural propera. És recomanable gel o esprai contra insectes: «Un any em van mossegar unes mosques negres enormes i vaig acabar a urgències», detalla el nostre contertulià. Cal aprofitar les minses hores de descans a l’antiga fins poc abans de l’alba, moment en què caldrà preparar-ho tot per arrencar puntuals.

Dia 17. A trenc d’alba. L’Eduard explica l’abillament imprescindible per a una jornada maratoniana entre la Brufaganya i Bràfim: «calçat còmode, doble mitjó, planxes de silicona en les parts més delicades dels peus, faixa, roba de colors clars preferentment blanca, barret, motxilla amb una farmaciola mínima, i aigua». Un detall essencial: «no llencem el plàstic enmig de la natura sinó que el reciclem». Sostenibilitat al poder.

Durant les dues jornades del 17 i del 18. «Hi ha un companyonia tremenda entre tots els participants», apunta l’Edu. «Sempre que puc ajudo els altres caminants».

Dia 17. Tram de Pontils a Santa Perpètua de Gaià. La millor postal. Mentre el camí dels portants corre paral·lel per l’esquerra del Gaià, l’església i el castell de Santa Perpètua són les icones més destacades de l’antiga frontera natural i militar enfront dels musulmans en els segles X i XI.

Dia 17. Migdia, a quarts de 2. Albereda de Santes Creus. Després de gairebé 7 hores de caminada, la frescor d’aquest indret i, amb sort, els peus en remull dels portants són una de les estampes esperades.

Dia 17. De 16 a 18 h. La vinya es torna senyora del camí entre Santes Creus, Aiguamúrcia i Vila-rodona, i rememora els temps d’esplendor que el raïm portà al Camp de Tarragona durant bona part del XIX, en la primera època d’or de la festa de Sant Magí.

Dia 18. Cap a les 8 h. L’impagable cafè a la barra del restaurant Coll de Nulles.

Dia 18. Cap a les 9 h. La rebuda a l’aigua pel poble de l’Argilaga: mostra esplèndida de la comunió entre els localitats per on discorre la comitiva; entre Tarragona i el Camp.

Dia 18. 18 h. Entrada a Tarragona, que arrenca a Sant Pere i Sant Pau. «És un altre dels passatges més macos de la Baixada. Sempre he somiat que algun dia la banda de música vagi al davant dels carros i portants. Encara podria ser més alegre».

Dia 18 h. 19.15 h. «Dins de Tarragona el moment culminant és la Peixateria quan arriem el carro cap a dalt. La gent vibra!», conclou l’Eduard. En el record, persones que hi deixaren l’ànima com Manel del Amo, Francesc Gallart o Joan Puig «Jofre».