Catalunya serà dona i moreneta o no serà

Cada 27 d’abril m’agrada felicitar les Montses i Mont-serrats, nom del 20% de les dones catalanes. Sempre m’ha sobtat que la seva festivitat, malgrat el patronatge sobre Catalu-nya des de 1881, sigui tan poc ben tractada per TV3. Després del TN vespre del 27 d’abril, l’amic vendrellenc Álvaro Quirós comentava en un grup de ‘whats’ «TV3 segueix en la seva. Ni rastre al TN que avui és el dia de la patrona».

Fou el papa Lleó XIII qui reconegué aquesta preeminència en les diòcesis catalanes, l’any després de la celebració del mil·lenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu en una cova de la muntanya, segons ha contat la tradició. Aquell 1881 també fou coronada i des d’aleshores la seva festivitat litúrgica es fixà el dia 25 d’abril o diumenge posterior i, a partir de 1917 i fins ara, el 27 d’abril.

Prescriptors nord-americans

Ha calgut que Barack i Michelle Obama, Steven Spielberg i Kate Capshaw hagin triat la muntanya i el santuari de Montserrat per a la seva recent visita, tot aprofitant l’estada barcelonina per al concert de Bruce Springsteen, perquè TV3, «la nostra», hagi mirat cap a la patrona catalana en clau informativa. Perquè en aquest país ja saben que el nostre fort és l’humor. Antoni Coll s’hi referia en La Plumilla d’aquest dimarts.

Humor, per cert, que segueix el rastre de còmics anteriors, dels quals potser es vol oblidar la petjada deixada en determinats moments de la història de les arts. No sé si vostès recordaran l’Operació Ubú d’Els Joglars, estrenada el 1981, quan la Moreneta presidia l’escena final. O també el sidral que es muntà el 23 de febrer de 1988 quan Albert Boadella dels mateixos Joglars i Javier Gurruchaga de l’Orquestra Mondragón se’n van mofar per la tele. Però, és clar, era a TVE, un ens aleshores dirigit per Pilar Miró.

Aquest dimecres els informatius de TV3 destacaven que a partir d’ara els turistes de fora de l’Estat espanyol pagaran entrada per accedir a Montserrat. Aneu a saber si el segell prescriptor dels Obama i dels Spielberg no serà una centrifugadora per al ja de per si atractiu espai de Montserrat amb 2,67 milions de visitants el 2019, abans de la covid. Aquell any aportà al PIB català 314,5 milions d’euros, segons l’estudi d’impacte elaborat per la consultora EY.

Invisibilització

La línia d’invisibilització que TV3 aplica a les celebracions d’arrel cristiana no sols es limita a la festivitat patronal de Montserrat. En un dels «sabíeu» d’aquesta pàgina fèiem referència a l’oblit volgut de les processons, algunes multitudinàries, i viacrucis del Divendres Sant en els informatius de la cadena pública. Aquestes celebracions també tenen un impacte econòmic sobre el territori, que la televisió no té en compte.

Al darrere es destil·la la línia de desprestigi cap a aquestes festes, fins i tot oblidant que moltes d’elles són més que centenàries, gaudeixen d’un rang especial i estan protegides per la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, que no sols n’obliga a la conservació sinó també a l’acreixement, la investigació, la difusió i el foment. És paradoxal que la televisió pública de Catalunya visqui al marge d’aquestes directrius.

Si comparem les retransmissions íntegres de celebracions festives realitzades en altres territoris de l’Estat espanyol per diferents cadenes, el resultat és terrible. Les històriques Euskal Telebista (1982) i Canal Sur (1989) efectuen uns desplegaments infinitament superiors al català. Dels bascos ens fixarem, per exemple, en els directes de l’Aste Nagusia de Bilbao, amb diversos actes en directe de dia i nit durant deu jornades. Dels andalusos, en els directes de la Setmana Santa entre Diumenge de Rams i Dissabte Sant des de Sevilla, Málaga, Jaén, Jerez i Huelva a les tardes, nits i a la «Madrugá».

O bé la recent À Punt (2017), en un País Valencià governat per les esquerres del morellà Ximo Puig, ha integrat aquesta línia a la programació. Enguany ha retransmès les processons de les Palmes d’Elx Diumenge de Rams, la d’Alacant Dijous Sant, i les de Gandia i Oriola Divendres Sant. Amb els valencians compartim una llengua i una cultura, però no el tractament televisiu de la festa patrimonial. Un intel·lectual immens com Joan Fuster, qui lluità contra la folklorització del País Valencià, defensà el patrimoni immaterial com a expressió de les classes populars. TV3 n’és als antípodes.