Els 385 picaderos de la demarcació de Tarragona

La xarxa depara sorpreses. Fa pocs dies hem descobert que existeix un rànquing de picaderos a l’Estat espanyol, elaborat per internautes. El web és mispicaderos.com i es proveeix d’informació dels usuaris i usuàries que visiten aquests espais. No pensin que es tracta de quadres hípiques sinó de llocs d’accés públic, diversos, fins i tot insòlits, per a trobades sexuals.

La demarcació de Tarragona ocupa, en aquests moments, la 26a posició en el rànquing estatal amb 385 picaderos. Si tenim en compte que, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística a 1 de gener de 2022, la nostra demarcació és la 18a més poblada de l’Estat, ambdós rànquings van desaparellats.

Proactivitat

Ara bé, durant els pocs dies que hem seguit el web, la nostra demarcació ha passat de 370 a 385, prova de proactivitat. Mantenim un frec a frec amb les províncies de Còrdova i Salamanca. Tot i que les xifres per localitats no són tan exactes, la ciutat de Tarragona té 41 picaderos. El mapa ofert no discrimina amb exactitud els termes municipals i no indica a primera vista els noms de totes les localitats.

Pel que fa als espais, malgrat que el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua inclou el sentit de «casa o apartamento que alguien dedica a sus encuentros eróticos de carácter reservado», les alternatives que els internautes proposen van més enllà. Parteixen de l’ús públic i no privat, són variades i per a tots els gustos: descampats, polígons industrials, immobles abandonats, provadors de roba... Hi expliquen les experiències en aquests llocs, fora d’un habitatge; la millor manera d’anar-hi, si a peu o amb cotxe, de dia o de nit, així com el grau d’intimitat que trobaràs.

A la ciutat de Tarragona, els internautes han triat parcs, aparcaments, platges, boscos, pistes esportives, o fins i tot patis d’escoles, lavabos en espais públics o comercials, o els pervivents nius de metralladores de la Guerra Civil. Des de Ponent a Llevant, de la costa als turonets que rodegen el centre, el web està ben servit. Hi ha qui hi busca cert romanticisme, i hi destaca no sols la tranquil·litat sinó les vistes al mar o al centre històric.

Dubte lèxic

Un dels dubtes que se’ns ha plantejat ha estat el mateix mot picadero. En el registre col·loquial, que algú considerarà vulgar, aquest barbarisme s’empra per referir-se a un espai per a trobades d’amor i/o sexe furtiu. El llibre Argot barceloní, d’Antonio Sánchez, Rafel Taixés i Rafael Tasis (Parsifal, 2011), accepta picadero com a «lloc per follar de caràcter privat, generalment clandestí». De fet, aquesta paraula és la més estesa entre els parlants.

El Google traductor el converteix en picador, acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans com a espai de doma i ensinistrament de cavalls i en el qual les persones aprenen a muntar. Però potser ens recorda massa el lèxic taurí, on la pica fa més mal que plaer. En canvi, el traductor català Pau Vidal Gavilán ha buscat una alternativa i apostat per un localisme del Pallars: conillera.

Aquesta deixa clar el significat, ja que els conills són un animal que l’imaginari col·lectiu identifica sovint amb un contingut sexual: cardar com conills o tenir fills com conills, són parèmies relacionades amb la sexualitat. Més enllà del segell internacional de Playboy, conill també és un eufemisme dels genitals femenins, i com a adjectiu significa nu.

Encara hi ha alternatives més ordinàries com follòdrom o cardòdrom, i d’altres cursis, que no sempre deuen encaixar amb la praxi, com niu o niuet d’amor. El castellà ha trobat un neologisme més polit: sexcondite, això sí, no acceptat pel diccionari de l’Academia. En català no queda malament: sexamagatall, però tampoc no li veig massa futur.