Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Secciones
Canales
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Les quatre columnes tarragonines del Palau de la Generalitat

El que encarnen aquestes quatre peces extretes de la Tàrraco romana i situades en un dels melics icònics de Catalunya des de finals del segle XVI

| Actualizado a 27 mayo 2023 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La petjada de Tarragona en la història de Catalunya té elements tan simbòlics com les quatre columnes que emmarquen la porta de la façana principal del palau de la Generalitat de Catalunya, a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona. Hi són des que es bastí entre el 1597 i el 1619 dins els cànons de la nova arquitectura civil del Renaixement, inspirada en l’italià. Cada columna mesura uns sis metres d’alçada i suma unes vint tones de pes.

Aquella operació tingué un ideòleg inicial i una mà executora. Per una banda, l’aleshores President de la Generalitat, el número 77, Francesc Oliver de Boteller (Tortosa, 1557- Barcelona, 1598) encarregà aquesta ampliació del primitiu edifici, adquirit el 1400 i convertit durant el segle XV en un nou palau gòtic. Oliver, que ja havia estat President en un període anterior, corresponent al 75è mandat, també ocupava el càrrec d’abat del monestir de Santa Maria de Poblet des de 1583, dignitat que li hauria permès conèixer i triar la mà idònia per al projecte.

L’arquitecte Pere Blai

Ens referim a l’arquitecte Pere Blai, que durant les dècades de 1580 i 1590 havia treballat a les comarques de Tarragona, en diferents obres tant en esglésies parroquials com en la catedral.

A la seu s’havia ocupat de capelles magnífiques com les del Santíssim i les bessones dedicades a sant Fructuós i sant Joan. En l’accés a la del Santíssim, situada en el braç esquerre del transsepte, distingim dues columnes, germanes de les del Palau de la Generalitat, que ens donen la benvinguda.

Aquestes quatre columnes atresoren una alta càrrega icònica pel número i origen

Fou l’historiador José Sánchez Real qui descobrí la sol·licitud de 1598 en què l’aleshores Diputació del General s’adreçava als cònsols de Tarragona, l’Ajuntament del moment, manifestant la necessitant de les columnes per a la portalada de la nova façana barcelonina. Les peces tarragonines estaven ubicades en l’antiga església de Sant Pere, a la zona de Sescelades, topònim pervivent fins a l’actualitat.

El consistori tarragoní accedí amb el benentès que s’havien d’emprar les que no complissin cap utilitat funcional en les restes de l’edificació esmentada.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica fou la institució que, a la primeria del segle actual, establí una hipòtesi sobre un origen més llunyà de l’estol de columnes tarragonines: la regió de Troia, situada als territoris de la Tròade, prop de l’estret dels Dardanels, a la Turquia actual. La roca de granit d’aquelles contrades era considerada de gran vàlua constructiva per la seva perdurabilitat en el temps i, per extensió, d’alt prestigi social.

Importació mediterrània

Per això, Tàrraco hauria importat un notable nombre de fustos, és a dir, la part de la columna entre la base i el capitell, amb destinació al fòrum provincial i, concretament, al seu recinte de culte, presidit pel temple dedicat a l’emperador August, restaurat en aquella època.

Es té notícia d’una quarantena llarga de fustos. Haurien arribat durant l’estada de l’emperador Adrià a la ciutat l’hivern del 122-123. d.C., ara fa 1.900 anys. Les columnes llises foren coronades amb capitells de marbre del Proconès, avui illa de Màrmara, també a l’actual Turquia.

Malgrat que la reutilització de les columnes tarragonines segur que resultà més econòmica que bastir-les de nova manufactura, la construcció de la façana renaixentista de la Generalitat disparà el capítol de despeses extraordinàries de la institució fins a 400.153 lliures, en un període en què el president Francesc Oliver havia sanejat la institució.

El mandatari i abat de Poblet, Oliver, no veié acabada l’obra perquè morí el 1598. Tarragona segueix present en la portalada de la Generalitat, esperant penetrar-hi algun dia amb més força que fins ara.

Comentarios
Multimedia Diari