Pau Torres Mas, el lluitador tenaç

Dijous Pau Torres Mas deixà de lluitar contra l’ELA després de més nou anys dels 45 viscuts. La malaltia neurodegenerativa ha vençut el seu cos però no l’ànima, que perdurarà com a camí exemplar.

Vaig conèixer el Pau com a membre del Ball de Serrallonga, l’entitat que cada any des de Santa Tecla de 1987, quan fou recuperat, rememora el bandoler Joan Sala i Ferrer, àlies Joan de Serrallonga (1594-1634), convertit en heroi per les plomes romàntiques, sobretot la de Víctor Balaguer. Al Joan i al Pau també els ha unit una mort arribada massa d’hora.

El Pau ingressà al Ball de Serrallonga als 17 anys. Com no podia tenir permís d’armes, feu de bossa, els auxiliars que acompanyen el grup. L’any següent ja sortí com a bandoler, en el rol de Miquel Gainada –personatge històric però no coetani a Serrallonga– i s’inicià a fer parlaments. Quan va plegar qui havia encarnat el paper de Joan Sala, ell assumí aquesta funció entre 2002 i 2004.

Joan de Serrallonga

Durant aquests tres anys liderà el ball per carrers i places, però també interlocutant com a vicepresident amb les institucions. Jo treballava a Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, i puc assegurar-los que el Pau era de les persones solidàries, que posen les coses fàcils, de les que no busquen el protagonisme ni la fotografia, de les que tenen la lleialtat com a premissa, de les que exerceixen el càrrec amb «autoritas».

Creguin que la paperassa que genera actuar amb armes d’avantcàrrega és complexa, i el Pau conduïa el procés amb molta diligència. Conscient que pertanyia a una entitat petita, però no per això menys important i necessària, compartírem Santa Tecles màgiques, de treball intens però d’il·lusió infinita per anar posant peces de la recuperació de la festa on pertocava i no cansant-nos per millorar-la i difondre-la.

Passat aquest període, les obligacions professionals com a enginyer de telecomunicacions el feren marxar a la Xina durant vuit anys, des d’on hagué de tornar per la malaltia que li acabà sent diagnosticada com l’ELA el 2013. El Pau no s’arronsà i, en la lluita diària contra ella, es dedicà als vins des del projecte Ilusion+, junt a la seva esposa Gina Córdova. Els resultats han permès realitzar donacions a iniciatives clíniques així com a fundacions que ajuden malalts i familiars.

Conte per la canalla

Enmig del procés de la malaltia, compartírem una tarda de primavera al pati de l’escola Vedruna Sagrat Cor amb els nostres fills respectius en una d’aquelles festes tan necessàries per a la comunitat educativa. El Pau em parlà del primer conte de la col·lecció del Seguici, “El Negrito de la pau”, que l’Associació d’Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació m’havien encarregat. M’explicava com li servia per fer arribar l’esperit del seguici als seus xiquets, el Ferran i la Montse.

Com al Ball de Serrallonga, el Pau sempre anava un pas per endavant, i em suggerí que uns dels títols propers fos dedicat al seu estimat grup de trabucaires. Continuàrem parlant-ne i aviat vaig veure clar que li havíem de proposar a ell que en fos l’autor. Em digué que s’ho pensaria, i aviat acceptà. Ha estat un dels projectes més bonics que he compartit mai.

En sorgí el conte “Serrallonga, Déu vos guard!”, il·lustrat per l’Eric Martínez, un altre artista i component de l’entitat. El presentà al pati del Palau de la Diputació amb un ple absolut en vigílies de Santa Tecla de 2019.

A partir d’ara tenim un ambaixador de la nostra festa que ajudarà a la patrona a fer proselitisme en les alçades. Com diu la lletra dels seus goigs, d’autoria anònima del segle XVIII: «Tecla, de tots aclamada gran patrona, / ajudeu-nos ara i sempre, / i en la mort per l’hora bona».