Simplici: el papa amb qui Tàrraco sucumbí als visigots

En el darrer article els explicàvem la relació del turó i la torre dits de Sant Simplici amb les fortes ventades del mes de març, festa d’un dels Simplicis del calendari, el dia 2. Però és cert que en coneixem cinc més. És difícil trobar cap connexió explícita entre Tarragona, Tamarit o el Camp i els altres cinc Simplicis.

En ordre cronològic, són el màrtir romà decapitat i llençat al riu Tíber l’any 302 o 303; el primer bisbe d’Olbia, a l’illa de Sardenya, Simplici de Fausina o de Sardenya, martiritzat el 304; el bisbe de Verona mort el 535 i, per tant, sense cap relació amb el llibre tarraconense d’oracions conegut com l’Oracional de Verona (segle VII-VIII), ciutat del Vèneto on es conserva; el quart, un bisbe de la localitat francesa de Vienne a cavall dels segles IV i V; i un cinquè màrtir venerat al monestir de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, suposadament nascut en aquest indret, mort pels exèrcits germànics al segle V o pels sarraïns al VIII o IX i considerat copatró del cenobi.

Simplicis diversos

Respectivament celebren les festivitats el 29 de juliol, el 2 de maig, el 20 de novembre, l’11 de febrer i el 15 de maig. Tots tenen llocs vinculats, i fins i tot literatura tradicional. Així el romà té dedicada una capella romànica a Hostalets d’en Bas, la Garrotxa, també coneguda com Sant Ximplí, i uns goigs impresos a Girona per Anton Franquet i després per la vídua Franquet, sense data. També comparteix amb Santa Eulàlia uns altres goigs per a la capella de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès, dempeus si més no des de 1568, editats a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, també sense data.

Les relíquies del Simplici sard són conservades a la seva població, Fausina, en la basílica del seu nom. La devoció cap al català de les Abadesses havia estat transmesa per tradició, sense fonament històric i perpetuada pels goigs. Ara bé, les restes es conservaven el 1674 en una arqueta on constava el nom i la condició de màrtir, però sense cap data ni dada biogràfica. El fet que el copatró del cenobi fos sant Ambròs, també amb relíquies, ens fa creure que era sant Simplici, bisbe de Milà entre el 397 i el 400 o 401, ciutat on ambdues personalitats convisqueren.

El papa de l’ocupació

Quan fa 48 hores que s’ha enterrat un pontífex, analitzem per què ens inclinem a pensar que s’escollí el papa Simplici I, esdevingut sant, per batejar el turó vora el riu Gaià, en un moment o altre de la història. En aquesta àrea es localitzà un jaciment arqueològic amb acumulació de fragments d’àmfora itàlica i de pedres disposades per l’home. Pel tipus de material podria tractar-se dels vestigis d’un assentament rural indígena d’època republicana (segles II-I aC.) o bé un punt de control militar, perquè el lloc havia permès visualitzar tota la desembocadura de la conca fluvial del Gaià.

El pontífex havia nascut a Tívoli, al Laci italià, i exercí com a papa de Roma –el número 47– des de l’any 468 al 483, període de greus dificultats per a l’Església catòlica per les invasions dels exèrcits germànics. Simplici I era, doncs, el pontífex vaticà en el moment en què Tàrraco fou ocupada des del nord pels visigots l’any 472. Així s’incorporà al regne de Tolosa.

Coetàniament, el 476, es produí la caiguda i fi de l’imperi romà d’Occident, quan l’emperador Ròmul Augústul fou deposat per Odoacre, rei del poble germànic dels hèruls. Malgrat que professava l’arrianisme, heretgia que negava la dimensió humana de Crist, el monarca tractà l’Església catòlica amb respecte. A partir d’aleshores el rei dels visigots Euric (466-484) exercí la sobirania plena sobre els territoris que ocupava, sota la capitalitat de Tolosa, on s’integraren les terres que formarien més tard Catalunya, com Tàrraco.

En aquells temps Simplici I esdevingué defensor de la independència de l’Església respecte del poder polític germànic, combatent el seu arrianisme, però també perquè des de Bizanci, capital de l’imperi romà d’Orient, arribaven senyals sobre una potencial unificació del fur civil amb el religiós. D’altra banda, fundà el primer temple a occident dedicat a sant Andreu, el germà de l’apòstol Pere, ubicat en el turó de l’Esquilí, a Roma, vora la basílica de Santa Maria Maggiore: Sant’Andrea Catabarbara.

Sant Simplici ha format part del paisatge de Tamarit i Tarragona des de fa segles. El 2022 ha retornat a l’imaginari comunitari.