Montserrat Duch: «República o barbàrie»

Noranta-dos anys de la proclamació de la Segona República. Un aniversari que va passar desapercebut i mig descafeïnat però que, a més distància, més necessari és de recordar. L’Ajuntament de la ciutat va celebrar-ho ahir al renovat Centre Cultural de l’Antic Ajuntament, amb un acte institucional sobri i auster, anomenat del Dia dels Valors Republicans, una celebració instaurada fa dos anys.

Sort de la sessió magistral, amb totes les lletres, de la catedràtica d’Història Contemporània de la URV, Montserrat Duch, que va oferir una conferència sobre el passat i el futur dels valors republicans.

I sort d’ella, deia, pel sa i necessari exercici de memòria que va convidar a fer als presents, no des d’una perspectiva derrotista ni de lamentacions, sinó carregada de futur. Duch va llençar un missatge carregat d’intencions a aquells que la volguessin escoltar, que tenia per diana els polítics d’un costat i l’altre.

El bust impassible de la República, que la personifica en una dona seriosa i poderosa, va presidir l’acte a l’Antic Ajuntament, amb un públic totalment adult o d’avançada edat, més enllà dels polítics. I això és una llàstima perquè sembla que aquest tema no pugui arribar als més joves.

«El republicanisme ha estat, és i espero que sigui una cultura política centenària al nostre país que adopta una idea del món amb un punt de vista molt concret sobre els problemes del poder i de les fonts de l’autoritat legítima» deia una Montserrat Duch que es va mostrar molt contundent de principi a fi. Amb un repàs fil per randa del que va suposar l’existència de les repúbliques catalana i espanyola, la catedràtica va trenar un discurs intens sobre com aquells valors republicans resten a la societat catalana i com s’haurien de recuperar per governar la Tarragona del present i del futur.

«És una cultura política que volia crear un nou actor col·lectiu, allò tan complicat de determinar, com és el poble; el poble com a protagonista de la vida de la política» i, tot plegat, basant-se en una promesa de futur: la democràcia i la reforma. Un sistema, definit per Duch, culte, lliure, democràtic i amb Europa a l’horitzó, promotor del lliurepensament, el laïcisme, el sindicalisme i el cooperativisme agrari, que va portar el vot femení i amb un fort localisme: «la voluntat de privilegiar l’espai local per fer possible la democràcia municipal, amb una ciutat considerada el fogar de la democràcia, un microcosmos que oferia millors possibilitats d’implantar unes relacions socials lliures».

Un gran discurs amb Narcís Monturiol, Rovira i Virgili i Montserrat Roig de referents. Unes idees i uns valors que Duch convidava a compartir amb l’ajuntament que surti de les eleccions, per tal d’actualitzar-los i transportar-los a la Tarragona actual: «República o barbàrie», resolia ella.

L’alcalde Ricomà va tancar un acte potent en termes de discurs, davant l’assistència de republicanistes de cor i de convenciment. Un acte institucional, val a dir-ho, sense la presència de banderes oficials ni oficioses: ni la catalana ni la de la República, si no fos per un assistent que va reivindicar la tricolor a l’inici. Les paraules de l’alcalde Pere Lloret quan es va proclamar la república van servir per tancar un aniversari que s’ha de tornar a reivindicar.