Àngels Cantos: la mare d’una part del Seguici Popular

Cantos és escultora i enguany ha estat escollida com a Perpetuadora de les Festes

CARLA POMEROL

Whatsapp
Àngels Cantos, al seu taller del carrer Ferrers, on restaura algunes de les peces del Seguici. FOTO: Pere Ferré

Àngels Cantos, al seu taller del carrer Ferrers, on restaura algunes de les peces del Seguici. FOTO: Pere Ferré

La Perpetuadora d’enguany és la mare de moltes peces del bestiari popular tarragoní. Es tracta de l’escultora Àngels Cantos Franqueza, nascuda l’any 1971, al cor de la Part Alta. Cantos compta amb una dilatada trajectòria professional, tant en el camp artístic com en el de la restauració. Destaquen, entre d’altres, la intervenció dels Gegants Moros, del Drac de Sant Roc i de gran part del Seguici Petit de la ciutat.

Fa uns dies, Cantos va rebre la trucada de l’alcalde Pau Ricomà. «Em pensava que em trucava per donar-me feina, però em deia que tenia una proposta que no podia rebutjar. Em vaig quedar parada. Creia que aquest reconeixement només li feien a la gent gran», diu l’escultora, il·lusionada. Cantos será la protagonista d’un dels actes que dóna el tret de sortida a les Festes de Santa Tecla, la Crida.

L’homenatjada explica que encara no té enllestit el discurs, però té clara una de les idees que vol fer arribar als tarragonins, sobretot a les entitats: «És important el manteniment dels elements del Seguici. Les bèsties han de sortir al carrer amb dignitat i, per això, cal cuidar-les. A vegades me les miro i penso que no s’està fent. Això també vol dir estimar-les», explica Cantos.

Actualment, l’escultora té el taller al carrer Ferrers. Allà s’encarrega de restaurar les peces de la imatgeria popular tarragonina. Enguany, però, n’ha tingut molt poques. Cantos reconeix que aquest serà un any molt complicat. «En circumstàncies normals visc les festes d’una manera molt intensa. Sempre treballant i ultimant els detalls de les peces. De fet, durant aquestes dates és quan més feina tinc», comenta l’escultora, que reconeix que «aquest any està sent horrible, em dol molt veure com els projectes de manteniment se n’han anat en orris».

Des de petita

L’escultora va néixer a la Baixada Peixateries i sempre ha estat molt vinculada a les Festes de Sant Roc. És la petita de quatre germans. «Sempre vaig tenir molt clar que em volia dedicar a l’escultura, el volum m’ha cridat sempre l’atenció», explica. Va estudiar a l’Escola del Miracle i, després, a l’Escola d’Art. «D’aquí vaig sortir amb alguna noció, però és l’experiència qui t’ensenya l’ofici», afegeix Cantos. Als 18 anys, va obrir el seu primer taller, amb una companya.

Va ser al carrer del Cós del Bou quan va arribar el seu primer gran cop de sort. Li van encarregar la reproducció del Drac de Sant Roc. Era l’any 97. Cantos només tenia 20 anys. «Gràcies a aquesta oportunitat, després tot em va venir rodat i van començar a caure altres projectes importants», explica. L’escultora recorda que l’Ajuntament li va deixar un espai al Camp de Mart per poder treballar, ja que la peça era molt gran –sis metres–. «Ho vaig agrair molt. Vaig estar molts mesos amb el projecte, era el principi de la meva carrera», explica Cantos, qui reconeix que «per mi, el Drac de Sant Roc sempre serà especial».

La llista d’intervencions escultòriques de Cantos en la imatgeria popular és llarga: des dels Gegants Moros, la restauració del Lleó, la Cucafera, el Drac Petit, les màscares del Ball dels Set Pecats Capitals o els Negritos Petits, entre d’altres.

«A tots ells, els sento com uns fills. Els veig passar per davant meu, i em sento orgullosa. M’agrada molt veure com la gent se’ls estima i els sent seus”, explica Cantos, qui afegeix que “cada vegada que els veig, me’n recordo de tot el procés de creació: el que més m’ha costat fer, el que més m’ha agradat, etc».

L’escultora confessa que una de les peces més especials amb les que ha treballat són els Gegants Moros. «De petita me’ls mirava de lluny. Em semblaven espectaculars, encara que no m’hi pogués acostar gaire. Quan els vaig restaurar, els tenia al meu taller i per mi va ser una experiència única en poder-los tocar i tenir-los tan a prop», explica Cantos, qui afegeix que «els qui treballem amb peces de la nostra ciutat tenim molta sort». Cantos explica que la seva feina li ha permès conèixer a molta gent, tant professionals com ella –joiers, sastres, fusters, etc–, com membres de les entitats del Seguici Popular.

L’escultora assegura que està una mica nerviosa pel reconeixement. «Això de parlar en públic no és lo meu. Jo, normalment, no surto del meu hàbitat natural, les quatre parets del taller», explica Cantos. Dimarts vinent serà la protagonista. La ciutat de Tarragona vol donar-li les gràcies pel fet d’haver-nos donat part del Seguici. El Diari se suma a l’agraïment.

Temas

Comentarios

Lea También