Dimecres, 22 de novembre, els músics celebren la seva patrona, santa Cecília. Dediquem aquesta Maireta a un compositor de naixença vallenca però que s’arrelà professionalment i anímicament a Tarragona, Ramon Bonet i Vallverdú (1830-1905). Home oblidat, el 1990 el rescatàrem en redescobrir, en els fons de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, la seva obra “La gaita y el tamboril: colección de 30 cantos populares y pastoriles”.
Arran d’una investigació que realitzàvem sobre el ball de bastons local, per encàrrec del Cos de bastoners de l’Esbart Santa Tecla, en donàrem notícia i publicàrem les tres melodies d’aquesta manifestació patrimonial que Bonet havia compilat al segle XIX, amb l’etiqueta «baile del paloteo».
Així mateix, posàrem a disposició de les entitats i dels músics les tonades pròpies de la nostra ciutat corresponents als gegants, nanos, ball de gitanes –grups que sortien al carrer però que no empraven tonades singulars tarragonines–, i d’altres que serviren immediatament com a base per recuperar els turcs i cavallets –denominada «Moros y cristianos»– i el ball de valencians –«Las torres»–.
Pioner romàntic
Ramon Bonet és el primer compilador conegut de música festiva a Tarragona. Aquesta tasca l’executà en el context cultural del romanticisme de la Renaixença catalana, que reivindicava aquells valors identitaris, entre els quals es trobaven el seguici popular i els castells.
Dotat de grans aptituds per a la música, als 15 anys ja era organista i mestre de capella de tres esglésies de la seva ciutat natal: les monges Carmelites, Sant Francesc i el Carme. El 1857 guanyà per oposició la plaça d’organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Montblanc. I el 1861 accedí a la d’organista de la catedral de Tarragona, on romandria 44 anys fins a la seva mort. En les tres localitats la festa patrimonial era aleshores en ple esplendor, com retrataren els novel·listes Josep Pin i Soler i Narcís Oller.
Els organistes estaven molt en contacte amb el calendari festiu i, de fet, era comuna la interpretació de les denominades llibertats d’orgue, adaptacions de tonades populars, entre elles les del seguici, amb l’instrument d’aquests temples. L’edició de Bonet que conserva la Biblioteca Hemeroteca Municipal no té data d’edició, si bé sabem que se’n feu una el 1888, i que alguns investigadors han considerat que la primera s’imprimí cap a 1880 i d’altres cap 1885.
El mèrit de Bonet, sacerdot, és encara superior si tenim en compte la poca consideració que per aquest tipus de feina existia a Tarragona. Així, el diari La Opinión apuntava el 14 d’agost de 1894, quan ja s’havia iniciat la decadència dels elements festius, sobretot per la crisi econòmica lligada a la plaga de la fil·loxera que destruí l’economia: «Lástima que su precoz talento en el arte musical no haya sido empleado en obras más serias que la titulada Gaita y Tamboril, las cuales, aunque de reconocido mérito y sin rival en su clase, son saboreadas por un círculo de pequeños músicos inteligentes, mientras que aquellas serían veneradas por todas las eminencias y formarían una hoja de oro en la historia del arte musical».
Connexió internacional
El periodista tenia un coneixement parcial de la tasca de Bonet, qui comptà amb forts vincles internacionals. Així, havia viatjat per Europa, mantenia correspondència amb compositors estrangers com Wagner i Gounod, o espanyols com Eslava, i era membre de la Societat de Mestres Organistes Compositors, de París, i de la Societat de Compositors de Música Religiosa, de Milà. Com a records, conservava un retrat autògraf del violinista Sarasate i un obsequi del jove pianista Rubinstein.
Creà un bon nombre d’obres de música religiosa, com les ‘Lamentacions’ de Dijous i Divendres Sant, misses, motets, trisagis, un miserere, peces per a orgue i tocates pastorals, editades a Barcelona, Madrid, Sevilla o Granada. En el vessant de la docència, escriví mètodes de solfeig, cant i piano.
I en la dimensió popular, composà la sarsuela ‘Moisés y Aarón’; tocà els ballables amb l’schotisch i el vals; o posà música a la lletra anònima dels ‘Goigs en lloança de sant Magí del Correló: que es venera en la seva capella de la ciutat de Tarragona’, els de la imatge de la capella votiva de l’anacoreta a la plaça de les Cols. També intervingué en els goigs del sant Magí titular de la confraria de Barcelona.
