Rodonyà, la cova d’un bandoler i la ruta de la pedra seca

No és tan conegut com el televisiu Curro Jiménez però era el terror de les persones que passaven pels camins del voltant de Rodonyà, especialment el ral de Vilafranca del Penedès a Montblanc. El bandoler Faiet vivia en una cova d’aquest municipi de l’Alt Camp. Una cavitat que ara ha estat estudiada i s’ha pogut accedir al seu interior, on s’han trobat estalagmites i estalactites. Per això, des de l’Ajuntament es vol potenciar aquesta zona. S’està preparant una ruta que, a més d’incloure la cova –que no es podrà visitar degut a la seva estretor– també inclourà un recorregut per diferents elements de pedra seca. «És un tema de patrimoni cultural», recalca l’alcalde, Enric Ferré.

De la cova, situada a la partida Plana Morella, es té constància escrita des de finals del segle XIX, «però segur que es coneixia de tota la vida». recalca l’historiador i arqueòleg, el rodonyenc Isidre Pastor. Faiet, etimològicament, ve de «jaiet», diu, «ara, un filòleg està fent l’estudi etimològic».

Aquesta cavitat, situada a prop del nucli urbà de Rodonyà, era de propietat privada. El passat 3 de juliol, l’amo –un veí del poble que des d’un principi s’ha mostrat col·laborador per recuperar aquesta part de la història– cedia la cova a l’Ajuntament perquè recuperés i posés en valor aquesta cavitat càrstica. Té dues obertures, de poc diàmetre i per les quals passa molt just una persona.

Gràcies a aquest acord, l’Ajuntament va poder començar a actuar en aquest indret. La primera de les tres fases, que es va portar a terme durant la segona quinzena del mes d’agost, va ser el desenrunament i avaluació de la cova. «Segons la tradició –recorda Isidre Pastor–, quan la Guàrdia Civil va enxampar Faiet, va tirar runam a l’interior». La cova té uns cinc metres d’alçada per uns 2,5x3 d’amplada.

Una de les sorpreses que es van trobar va ser que a l’interior de la cavitat havia estalagmites i estalactites, «algunes trencades». Les que estaven senceres tenen més d’un metre d’alçada. «Hem trobat més cosa de la que esperàvem», diu l’arqueòleg. El fet de localitzar aquestes peces naturals de la natura no és excepcional, ja que són coves càrstiques. A prop se n’han trobat també a la Cova Vallmajor d’Albinyana i a la Cova Fonda de Salomó. Pel tipus de terreny on està la cova del Faiet, no es descarta que se’n puguin detectar d’altres, «ho estan mirant els geòlegs»

Hi ha altres coves?

Els espeleòlegs han mirat si, a part de la sala que s’ha trobat, n’hi ha d’altres. Per ara no n’han localitzat cap més, només petites escletxes que han d’estudiar.

Entre el runam que s’ha tret només s’han trobat restes antròpiques de l’home. Sí que han sortit restes òssies de fauna, «no són restes en el context de la cova sinó que són d’animals que han caigut a aquesta fosa», comenta Isidre Pastor.

La cova del Faiet no serà visitable per les persones. Només serà accessible pels especialistes i persones interessades, sempre en grups molt reduïts.

La segona fase –que és la que actualment s’està fent– consisteix en fer una avaluació del patrimoni per part dels geòlegs i del propi Isidre Pastor. «També volem saber els elements que s’han d’arreglar i obrir un antic camí que havia per dins el bosc i que havia desaparegut», diu l’alcalde del municipi.

I la tercera fase serà posar en valor aquesta cova i fer un itinerari visitable pel voltant. «A nosaltres ens interessava molt la cova, però volíem anar més enllà. Volíem fer una ruta perquè la cessió per part del propietari de la cova també incloïa una sèrie d’elements de pedra seca», recorda l’alcalde Enric Ferré. No es descarta que els primers visitants la puguin fer durant la primavera del proper any, ni que sigui de forma provisional.

L’alcalde relata que la idea és fer un sender, «que sigui interpretable amb cartells, on s’expliqui les barraques, la seva utilitat, així com també altres elements de pedra seca, com els cocons».

Isidre Pastor comenta que els que vulguin fer la ruta podran sortir a peu de Rodonyà o bé en cotxe, que es podrà aparcar en una zona a l’exterior del bosc. Des d’aquí s’anirà caminant fins on està la cova –a uns cinc minuts, sempre per terreny pla–, on s’explicarà la història del bandoler. Aquest serà el punt d’inici de la ruta, d’uns 800 metres de llarg. Al costat de la cova hi haurà una mena de recepció i també uns punts per asseure’s a l’ombra.

A partir de la cova, el visitant continuarà pel bosc i terres abandonades per veure els diferents elements de pedra seca, com el cocó de superfície, els marges amb jardinera, una cisterna, un aixopluc, els desaigües, etc. I si un vol continuar visitant el terme municipal podrà seguir les 153 barraques de pedra seca que hi ha inventariades.

«El proper mes d’octubre elaborarem els pressupostos per al proper any i veurem si ens dona per a la tercera fase», diu l’alcalde. «Intentarem buscar subvencions”. Per ara s’han gastat uns 6.000 euros en la primera fase, que a part de desenrunar la cova, s’ha hagut d’obrir un camí, posar tanques a la zona i tapar els dos forats perquè ningú prengui mal.