Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona ENTREVISTA

Òscar Ruiz: "Quan vam crear el grup pensàvem en concerts com aquest"

Plaça de la Font El conjunt Segonamà tocarà el pròxim dilluns, dia 16, en la que serà una de les últimes cites de la seva gira, ‘Crida Tour’

JÚLIA VIDAL

Whatsapp
El grup Segonamà té nou components, que pujaran sobre l’escenari de la plaça de la Font.  FOTO: DT

El grup Segonamà té nou components, que pujaran sobre l’escenari de la plaça de la Font. FOTO: DT

Segonamà participarà en la programació de les Festes de Santa Tecla amb la seva darrera gira ‘Crida Tour’. El grup, nascut a la demarcació de Tarragona, no s’identifica amb cap estil, i encomana un missatge positiu i molt mogut. El seu cantant, Òscar Ruiz, explica en aquesta entrevista que es troben en el millor moment de la banda.

Què significa per vosaltres tocar per Santa Tecla?

Ens emociona moltíssim! Molts dels components som d’aquí i durant tota la nostra infància i adolescència hem anat a aquests concerts. El fet d’aquesta vegada poder ser nosaltres els que estarem a l’escenari és molt especial, i quan vam crear el grup pensàvem precisament en fer concerts com aquest... Imagina’t.

Quina valoració en traieu d’aquesta última gira?

Estem molt contents, la veritat és que estem molt agraïts perquè no hem parat en tot l’estiu. Des que vam anunciar que estrenàvem la gira que gairebé cada setmana hem anat fent un-dos concerts, i ara que acabem ja estem treballant en temes per la propera.

Sou nou components. Com ho feu pel que fa al procés creatiu?

Sempre començo les cançons a guitarra i veu. Ens agrada que una cançó ja sigui bonica i autèntica de forma senzilla, que no necessiti més per transmetre el missatge de primeres. Aleshores escric la cançó i després amb els altres companys cadascú aporta la seva part.

És una de les coses bones de ser nou persones, que hi ha una visió molt àmplia i sorgeixen un munt d’idees que sent només un seria impossible. Apareixen idees molt boges, i és quan les posem en comú que la cançó aconsegueix el color que buscàvem.

Ser tants components és quelcom positiu, doncs...

Jo ho valoro positivament, evidentment també té les seves coses perjudicials, com per exemple organitzar-te per assajar. Has de prioritzar molt el grup perquè sinó seria impossible reunir-nos tots. Però això està creixent, el grup ara és la prioritat de les nostres vides i això agilitza molt més el fet de poder-ho tirar endavant.

També ho compagineu amb estudis i feina...

El grup amb la tonteria ja té 8 anys, i hem viscut situacions diverses amb gent que està estudiant, treballant, ambdues... Ara alguns sí que estan treballant i estudiant, però el grup el tenim seriosament reservat pels caps de setmana per poder fer els concerts i assajar, i hi dediquem hores entre setmana si les necessitem.

En què penseu a l’hora de crear?

En la quotidianitat, en allò que vivim en el nostre dia a dia. Les nostres cançons intenten desprendre positivisme. No som un grup que pretengui una reflexió especifica, sinó que les nostres cançons es poden sobreentendre de moltes maneres. Intentem que amb la nostra musica les persones es puguin sentir recolzades. És bonic també que estiguin una mica encriptades i així que cadascú les pugui relacionar amb allò que creu apropiat.

D’on neix Segonamà?

D’un grup d’amics de la infància als que ens agradava la música, però en realitat no teníem gaires pretensions. Simplement era per veure’ns els divendres a la tarda en un garatge i tocar l’instrument que ens havíem comprat, i mica en mica la cosa es va anar ampliant. Es va anar sumant gent i va arribar al que és avui en dia, un grup de cert rodatge però que ni molt menys s’esperava això.

Què en destaca, d’aquesta evolució?

Jo estic molt content de ho haguem pogut tirar endavant, perquè hem vist que malauradament molts grups del nostre entorn han hagut de dissoldre’s per això que comentàvem abans, que la vida et planteja altres reptes i a vegades és difícil compaginar-ho. Nosaltres per sort seguim aquí que ja és molt. Ara mateix notem que el grup està ascendint, agafant trajectòria i pes. Les coses no deixen de millorar, els reptes s’han anat multiplicant i la il·lusió no ha decaigut.

A Tarragona tocareu amb Oques Grasses, heu fet un tema amb Txarango i heu compartit escenaris amb molts altres grans grups. Quina experiència en traieu?

És brutal. Nosaltres érem fans de Txarango dels d’estar a primera fila, imagina’t! Ara hem compartit escenaris fins al punt que ja em considero amic d’ells. Això és molt maco. Ens ha passat també amb la Pegatina, i altres grups que tenim de referència. Amb Oques Grasses ens fa molta il·lusió tocar perquè no ho hem fet mai i és un d’aquells grups que ens encanta. Estem esperant amb moltes ganes compartir una estona amb ells a la tarda i poder-los conèixer millor.

Temas

Comentarios

Lea También