Els arqueòlegs delimiten el perímetre de la Ferradura

Per segon any consecutiu, el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona ha pogut excavar quinze dies al jaciment de la Ferradura-els Castellets, ubicat al municipi d’Ulldecona que té una antiguitat de 2.600 anys.

 Seguint amb els treballs de consolidació de la muralla o mur de tancament realitzats l’anterior campanya, enguany s’ha delimitat el perímetre d’aquest mur exterior que envoltava l’assentament, que té la peculiaritat d’haver-se construït adaptant-se a l’orografia i el fort pendent de la muntanya on està ubicat.

Durant la present campanya d’excavacions s’ha trobat ceràmica local d’època preibera i també restes del que podrien ser àmfores fenícies.
Són els elements que ha generat la Ferradura enguany i que, a partir d’ara, s’haurà d’investigar al laboratori de la universitat, junt amb el material resultant de l’ensorrament de les plantes superiors dels espais que formen el jaciment. Així mateix, se segueix realitzant el registre topogràfic de l’excavació.

«El procés és lent perquè estem en espais nous que no s’havien excavat fins ara. El material que ha caigut dels sostres està molt compactat. La pluja dels últims dies tampoc facilita el treball, ja que es barreja amb el terra actual i s’ha d’anar molt a poc a poc», expliquen al Diari les directores de la intervenció en aquest jaciment de la Ferradura, Carme Saorín i Laia Font.

Les habitacions o àmbits tindrien una alçada de dos pisos i el jaciment consta d’un total de nou àmbits, alguns dels quals encara estan per excavar. L’estudi sobre la llar de foc trobada l’any passat, segurament d’ús culinari, s’exposarà al tercer Congrés de l’Associació d’Arqueòlegs Europeus el pròxim mes de setembre.

L’equip que investiga a la Ferradura està format per onze persones, de les quals només tres han estat les dues setmanes, les altres s’han anat alternant amb estudiants de les universitats catalanes i de Castelló.

Una de les sorpreses desagradables que ha trobat el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica aquest any durant les excavacions és l’enorme impacte visual que provoca les extraccions d’àrids que estan duent a terme la multinacional Cemex al municipi, que queda just als peus del jaciment.

A més d’aquest impacte, també dificulta la interpretació d’aquest indret, com un lloc de guaita i control de les vies de comunicació per l’interior de la Foia d’Ulldecona.

La Ferradura-els Castellets formaria part del que l’equip del GRAP anomena ‘Complex Sant Jaume’, format per la Moleta del Remei i Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar), junt a la Cogula, la Ferradura i el Castell d’Ulldecona.

Tots cinc són contemporanis (concretament del segle VII abans de Crist) i els van cremar al mateix temps, fet que ha permès recuperar-ne bona part del material que hi havia en el moment de l’incendi.

La pròxima campanya d’excavacions se centrarà en acabar els espais que ja s’estan excavant des de fa temporades. El GRAP reprendrà, a l’estiu, les intervencions anuals a Sant Jaume-Mas d’en Serrà que els arqueòlegs consideren el ‘centre polític’ del Complex Sant Jaume, situat entorn de la part catalana del Sénia.