Els cabals alts de l’Ebre beneficien
el Delta, l’aqüicultura i la pesca

El riu Ebre continua al centre del debat sobre la sequera, ja que mentre aquesta conca ha recuperat les reserves i el tram final presenta des de fa setmanes cabals elevats, les conques internes de Catalunya es mantenen en situació d’emergència. Així, continuen sortint propostes i veus que reclamen una interconnexió de xarxes per portar recursos de l’Ebre cap a l’àrea de Barcelona, apel·lant a suposats excedents. Una opció que topa amb l’oposició frontal dels agents i institucions de les Terres de l’Ebre, conscients de la necessitat de cabals suficients per a un bon estat del riu i el Delta.

Cal recordar que el tram del final de l’Ebre també es trobava en «situació excepcional per sequera extraordinària» l’any passat, entre els mesos de maig i desembre, amb uns cabals en el mínim ecològic de 80 metres cúbics per segon al pas per Tortosa. Una situació que va comportar importants restriccions en el regadiu del delta de l’Ebre, amb afectacions en el conreu de l’arròs.

Però els temporals i les pluges abundants a la capçalera del riu i la part alta de la conca de la passada tardor i hivern han permès revertir la situació. El pantà de Mequinensa, el més gran de la conca i que regula el tram català de l’Ebre, es troba actualment al 98 de la seva capacitat, davant del 28 per cent que presentava el passat mes de setembre.

El cabal del riu Ebre a Tortosa s’ha reduït en els darrers dies i es trobava ahir en els 415 metres cúbics per segon, però durant l’últim mes s’ha situat entre els 1.100 i els 600, pels desembassaments dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix. Uns cabals més alts del què és habitual però en cap cas extraordinaris.

Des del territori, i en especial d’entitats com la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), es recorda la necessitat de dotar el riu de cabals per al bon manteniment del tram final i el Delta; i de fet s’insisteix en la necessitat d’incrementar els cabals mínims ecològics actuals, ja que es consideren insuficients.

Uns cabals elevats comporten molts beneficis. Els sediments arrossegats pel corrent del riu reforcen el litoral del Delta, afectat per la regressió, mentre que una major presència de nutrients aporta més aliments per a la fauna marina.

Sense restriccions

En aquest sentit, la major presència de fitoplancton, l’aliment dels musclos, afavoreix la qualitat i quantitat de les produccions a les badies dels Alfacs i el Fangar, com s’ha constatat en anteriors episodis de crescudes continuades. I a mig termini també afavoreix la pesca a la zona.

Enguany, a més, els arrossaires poden respirar tranquils. La important recuperació de les reserves als pantans garanteix la campanya de reg al Delta, sense restriccions.

Tot plegat, sense oblidar la funció ambiental de l’aigua en tot el sistema deltaic, passant dels camps a les llacunes i les badies, garantint un bon estat dels ecosistemes.