Altaveu de les víctimes, antídot contra els abusos de poder

A ningú no se li escapa que els periodistes vivim embriagats per una convulsió permanent. Emborratxats de política, sovint oblidem que la nostra missió és donar veu als qui no en tenen. 

Aquests dies enrere les mirades de la societat francesa han estat fixades a la sala del jutjat de Lió, que ha vist per a sentència el procés obert contra el cardenal arquebisbe de la ciutat, Philippe Barbarin, i uns altres cinc dels seus antics col·laboradors, acusats de l’encobriment del pare Bernard Preynat.

Aquest sacerdot és el presumpte autor durant més de dues dècades dels abusos sexuals a un grup de menors boy scouts comesos a la diòcesi. Preynat, que no va ser apartat de les seves funcions eclesiàstiques fins fa tres anys, serà jutjat més endavant. 

Davant del tribunal, Barbarin va confirmar que quan va arribar al càrrec va ser coneixedor dels rumors relacionats amb els fets comesos pel pare Preynat i que el va convocar a l’arquebisbat, però aquest li va assegurar que tot això eren coses «del passat».

No va ser fins anys més tard quan el cardenal va informar el Vaticà arran de la conversa que va mantenir amb Alexandre, una de les víctimes. Tot i això, Barbarin no va denunciar els fets davant la justícia ordinària perquè la cúpula de l’Església catòlica li va demanar «evitar un escàndol públic».

Alexandre, Pierre-Emmanuel i altres víctimes del pare Preynat van constituir una associació, La Parole Libérée, amb l’objectiu de portar el capellà i els seus encobridors al banc dels acusats. 

El camí ha estat llarg i ple d’entrebancs, però la seva paraula va trobar de seguida l’altaveu de la premsa local, primer, i dels grans diaris de referència, més tard. De fet, el judici ha estat àmpliament cobert pels mitjans internacionals.

L’any 2002, The Boston Globe va publicar els resultats d’una investigació periodística que va destapar els escàndols de pederàstia que l’Església catòlica de la ciutat nord-americana havia ocultat amb la connivència de les autoritats. 

La història va arribar al cinema amb Spotlight, pel·lícula que va rebre dos premis Oscar. 

El meu company del servei portuguès, Ricardo Figueira, va aprofitar el judici a Lió per entrevistar el periodista Michael Rezendes, guanyador d’un Pulitzer per aquella investigació. Rezendes va fer valdre la feina periodística i va recordar que «ara sabem que era una pràctica de l’Església catòlica a tot el món».

Spotlight i el treball d’aquell equip d’investigació del The Boston Globe han esdevingut un revulsiu per a la professió; una referència obligada a les facultats i escoles on es formen les noves generacions de periodistes. Companys i companyes que es llancen a una professió atrapada per la manipulació, víctima de les pressions, sotmesa a la precarietat i cada cop més menystinguda per l’opinió pública.

Atrapada per la manipulació de molts gabinets de comunicació que limiten el lliure accés a les fonts i ens ofereixen continguts enllaunats. Sotmesa a condicions de treball inimaginables fa dues dècades i cada cop més menystinguda perquè molta gent prefereix informar-se, per exemple, a Twitter amb notícies que de vegades són falses.

Doble falsedat

Aquesta xarxa social ha esdevingut l’arma triada pel president dels Estats Units, Donald Trump, per la seva particular campanya de «destrucció massiva» de les grans capçaleres tradicionals que denuncien els seus excessos, com The Washington Post. El desgavell és tal que abans-d’ahir van aparèixer exemplars falsos del rotatiu anunciant una falsa renúncia de Trump. 

I no només això, les amenaces i les notícies falses han donat pas a les agressions. Durant les recents protestes de les ‘armilles grogues’ a França, redactors i redactores de diversos mitjans han patit atacs exercint la seva feina. En aquesta ocasió els polítics han estat a l’altura i el ministre de l’Interior, Christophe Castaner, va publicar: «A la nostra democràcia, la premsa és lliure. A la nostra República, la llibertat d’informar és inalienable».

Francisco  Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).