La mort sobtada d’una gran periodista

Encara em sembla veure-la moure’s decidida per la redacció de La Mañana per tancar una informació, per contrastar una font informativa o per afanyar la feina per marxar cap a Torà, el seu poble. Montse Oliva era de Torà, Torà. Militant de la Segarra, ferma de conviccions, però alhora tendra de tracte. Feia molts anys que no ens vèiem, però la notícia de la seva mort m’ha deixat consternat. Un càncer detectat fa només unes setmanes se l’ha endut als 52 anys. Quina injustícia de la vida! Actualment, la Montse era la delegada a Madrid d’El Punt-Avui, on cobria la informació parlamentària. Els representants de tots els partits han reaccionat de manera unànime per lamentar profundament la seva mort. Pedro Sánchez, Quim Torra, Carles Puigdemont, Ana Pastor, Alfredo Pérez Rubalcaba, Joan Tardà, Miquel Iceta, Gabriel Rufián, Tere Cunillera, Pablo Casado, Dolors Montserrat, Pablo Iglesias, Meritxell Batet, Joan Capdevila, Jordi Xuclà, el Grup de Ciudadanos, Jaume Moya, Gaspar Llamazares, Ximo Puig, Aito Esteban, Jon Inarritu i me’n deixo molts i molts han expressat la seva condolença. Estic segur que ho han fet de forma sincera perquè, com li vaig sentir dir en una conferència a Ryszard Kapuscinski, «per ser bon periodista, cal ser bona persona». Així de gran periodista era Montse Oliva.