Fa un any van aterrar a Reus la Cristina Cazorla i l’Alba Sarraute. Eren les recent arribades directores artístiques de la Fira Trapezi, amb perfils molt diferents i complementaris al mateix temps. Agafaven el relleu de Leandro Mendoza, que a hores d’ara continua vinculat al certamen, com ho estan també Bet Miralta i Jordi Aspa, que el van precedir.
Tots ells són el segell artístic que hi ha al darrera d’un festival que atreu any rere any amants del circ però també de la vida de ciutat, de la innovació, de l’espectacle, del carrer, del teatre, de la cultura. I que té més segells: el polític, el tècnic...
I el de capitalitat cultural. Almenys durant aquests dies. I avui, aquest Trapezi que respira tantes notes diferents, torna a Reus. Escric aquesta columna 18 hores i 16 minuts abans que doni el tret de sortida.
La ciutat bull d’activitat. I ho fa a les portes d’unes eleccions que determinaran el futur polític del nostre país i en el tram final d’una campanya que ens ha ofert un altre petit espectacle. Comença el circ, i no només parlo del Trapezi. Parlo del circ en sentit més ampli de la paraula.