Aquest dissabte hi ha gent que té una cita ineludible amb la televisió. Torna el festival d’Eurovisió. El festival de la cançó. Aquell que en el seu dia van guanyar Salomé i Karina, on va participar Sergio Dalma amb el seu Bailar Pegados i on Rosa López va tenir un bon resultat després de guanyar Operación Triunfo amb un David Bisbal que li feia els ‘chorus’.
Aquell Eurovisió de frikis com Roberto Chikilicuatre i Alph Poier. On Dana International es va fer gran i on es va fer popular Chanel mentre Rigoberta Bandini quedava a les portes.
Aquell Eurovisió que molts quasi hem oblidat que existeix però que continua sobrevivint al pas del temps i aplegant any rere any nombrosos fidels a un format que ho aguanta tot.
És massiu o no? Ja ni tan sols ho sé. El que sé és que, almenys jo, ni tan sols me’n recordava i de sobre algú m’ha recordat que ja ha passat un any i que hi tornem a ser.
El món canvia però Eurovisió continua fent el seu curs, sumant els seus ‘12 points’ i reunint grups d’amics al voltant de pizzes i cerveses com si fos una final de Champions. Doncs sí. Ja hi tornem a ser. I serà aquest dissabte.