Tenir un telèfon fix a casa és d’aquelles coses que ja no té massa sentit. Però amb el paquet del contracte acostuma a venir inclòs. Així que a casa hi tenim línia fixa. No la fem servir massa.
Només per alguna conversa amb familiars propers i, sobretot, perquè entrin trucades comercials que maregen molt. Però aquests dies hem rebut alguna sorpresa. Despenjo el telèfon i em trobo una veu coneguda: «Hola, sóc Salvador Illa», sento.
Primer penso que és algú que s’està divertint mentre truca aquí i allà fent-se passar pels candidats. Però la veu era de Salvador Illa. Em fa un petit discurset i em convida a escriure un missatge de WhatsApp a un altre telèfon, disposat a recollir les meves inquietuds.
Òbviament és un contestador automàtic i un missatge massiu que, com jo, segur que han rebut moltíssimes persones. Però hi ha un esforç al darrera per part del seu equip de campanya. Vol mostrar proximitat. Preocupació pels problemes reals de la gent. Intenta que la gent hi confiï.
Que el vegin, literalment, al menjador de casa sea. La veritat, no sé si és la tècnica més efectiva. Però estem en campanya i sembla que tot s’hi val.