Cada candidat triava al principi del debat un dels rivals per fer-li una pregunta. El més interpel·lat va ser Josep Rull. Tanmateix, el nou prototip de debat no va servir gaire per treure de la somnolència els espectadors.
L’elevat nombre d’indecisos que diuen les enquestes s’haurà incrementat encara més. Ficats a innovar, m’hi he afegit i per fer la crítica de la disputa he demanat a un català nouvingut, colombià d’origen, sense opinió formada sobre la política catalana, que em descrigui amb to caricaturesc la impressió que li ha causat cada candidat sense saber de quin peu calça cadascú.
Salvador Illa: «Parece que esté oliendo un pedo». Pere Aragonès: «Un hamster con la boca llena. Un carapatata». Josep Rull: «Pone el rostro de cuando te da el viento en la ventanilla del coche». Ignacio Garriga: «Le tiran las orejas». Laia Estrada: «Cariconeja. Un roedor comiendo zanahorias». Jéssica Albiach: «Una oruga de tomatera». Carlos Carrizosa: «Tiene algo raro. ¿Cómo le ponen este apellido a esta persona?». Alejandro Fernández: «Levanta los ojitos como una garza».