Al llibre titulat Amali Prim i Seguí (1878-1937), de Leonci González Munsó, guanyador del 34è Premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans, he trobat un detall històric que delata el grau d’abandonament que pateix Catalunya en matèria ferroviària.
Un dia sí i un altre també escoltem les queixes dels usuaris pel mal servei ferroviari de Rodalies. Tarragona té els trens més antics
El volum premiat relata la vida exemplar del doctor Amali Prim i Seguí, metge, músic, dramaturg i humanista que compaginava la medicina amb les belles arts. Un dels pobles on va exercir fou Menàrguens. Va triar Menàrguens perquè des d’aquesta localitat de la Noguera podia viatjar en tren a Barcelona per assistir a l’òpera al Gran Teatre del Liceu. El doctor agafava el trenet de via estreta de la Sucrera de Menàrguens fins a Mollerussa i des d’allí prenia el ferrocarril Lleida-Barcelona.
El 25 de març de 1906, el diari El Ideal publicava una queixa del doctor Prim: «Llegó el tren con cerca de una hora de retraso, lo que me privó de la mitad de la sinfonía de Leonora y me hizo lanzar mil improperios contra la pésima Compañía del Norte». Un segle després, una hora de retard és una fortuna.
